L’Església, els Sagraments i la Moral. SAGRAMENTS

6 CRÈDITS
P. Cabrero | C. Mercadé | M. Mercadé

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.

Eclesiologia:
- El tractat d’Eclesiologia és una reflexió entorn a l’origen, la identitat i la missió de l’Església. Entorn a l’origen, perquè es remunta al temps de Jesucrist com a fundador i fonament i a les primeres comunitats cristianes com a model d’Església. Entorn a la identitat, perquè es realitza un estudi del que significa per l’Església viure en unitat, santedat, catolicitat i apostolicitat el seu ésser propi. I entorn a la missió perquè l’Església és missionera per naturalesa.
- Les fonts per dur a terme aquesta reflexió son: la Sagrada Escriptura, la mateixa vida de les comunitats cristianes i l’autoconsciència que la mateixa Església ha anat adquirint i formulant, particularment, a partir del Concili Vaticà II. Des d’aquí podrem aproximar-nos al misteri de l’Església i contemplar-la en la seva doble dimensió visible- institucional, i espiritual-divina.
Sagraments:
- Reflexió Teològica dels set Sagraments de l’Església, segons la divisió feta pel Catecisme de l’Església Catòlica.
- Iniciació cristiana: Baptisme, Confirmació i Eucaristia
- Guarició: Reconciliació i Unció dels malalts
- Al servei de la Comunió: Ordre i Matrimoni
- La seva essència, el fonament escripturístic, els seus efectes, el seu ministeri i els qui el poden rebre i alguns aspectes celebratius.
Moral:
- El tractat de Moral és una reflexió entorn a la moral fonamental, a la moral de persona i sexual, i a la moral social. Primerament s’estudia la moral fonamental a partir de la fonamentació Bíblica de l’ètica cristiana; del projecte de vida cristiana; de l’opció fonamental; de la consciencia; del desenvolupament del judici moral; de la formació de la consciencia i l’educació del sentit moral. Segonament hi ha una immersió en la moral de la Persona i Sexual a partir de l’educació d’aquesta en el procés de la formació de la personalitat; de la dimensió moral de l’existència humana; dels criteris morals des de la perspectiva cristiana en temes actuals com són el respecte a la vida humana. En la darrera part hi ha un estudi de la moral Social, a partir dels documents del Magisteri sobre la Doctrina Social de l’Església que encaminen a tenir uns coneixements elementals sobre els principis i els apartats d’aquesta. D’aquesta manera hi ha un estudi dels aspectes socials, polítics, econòmics, culturals, ambientals i ordre mundial per mitjà dels criteris morals des d’aquesta perspectiva com son els drets humans de tothom, la pau, l’ecologia i ètica, salut i qualitat de vida, justícia social, ciutadania, respecte, tolerància i cooperació.

2. PROGRAMA-TEMARI

Eclesiología
- Des d’on? Reptes i desafiaments
- Introducció: l’aportació decisiva del Concili Vaticà II
  1. Quin lloc té l’Església a la fe cristiana?
  2. Com descriure i nomenar l’Església?
  3. L’origen de l’Església a partir de l’anunci del regne de Déu per part de Jesús
  4. Els altres “noms” de l’Església: Poble de Déu, cos de Crist, temple de l’esperit, comunió… [eclesiologia trinitària]
  5. L’Església Apostòlica primitiva: norma i fonament de l’església de tots els temps
  6. Les “condicions de vida” de l’Església:

6.1. El laïcat: “Els cristians laics, Església al món”
6.2. El ministeri ordenat: “al servei dels seus germans”.
6.3. La vida consagrada: “el testimoni radical dels consells evangèlics”. Nota sobre la Sinodalitat

7. Síntesi eclesiològica: les notes i característiques de l’Església com a comunitat
cristiana: Una, Santa, Catòlica, Apostòlica

2. SAGRAMENTS

Què són els sagraments i altres qüestions introductòries
Els Sagraments
Baptisme i confirmació
Eucaristia
Perdó dels pecats
Unció dels malalts
Ordre i matrimoni

3. MORAL. FONAMENT DEL COMPORTAMENT CRISTIÀ

Moral Fonamental I: Fonamentació Bíblica de l’ètica cristiana; La moral fonamental: projecte de vida cristiana; l’opció fonamental.
Moral Fonamental II: L’acte i la formació de la consciència. El desenvolupament del judici moral, la formació de la consciència i l’educació del sentit moral. Moral de la Persona i sexual: L’educació moral en el procés de la formació de la personalitat: la dimensió moral de l’existència humana. Criteris morals des de la perspectiva cristiana en temes
actuals: Respecte a la vida humana.
Moral Social I: Criteris morals des de la perspectiva cristiana en temes actuals: Els drets humans de tothom, la pau, l’ecologia i ètica, salut i qualitat de vida, justícia social, ciutadania, respecte, tolerància i cooperació.

4. BIBILIOGRAFIA BÀSICA

Eclesiologia

Pié-Ninot, Salvador, ¿Qué es la Iglesia?, Centre de Pastoral Litúrgica, Col. Emaús, 80, Barcelona, 2008, 75 pp.
Bueno de la Fuente, Eloy, Eclesiología, Ed. Biblioteca de autores cristianos, Col. Sapientia Fidei, 18, Madrid 1998, 334 pp.
Catecisme de l’Església Catòlica. “Crec en la Santa Església Catòlica”. Nn. 748-975.

Sagraments

Catecisme de l’Església Catòlica. Els 7 sagraments . Pàg. 273-368. Edició Catalana

Moral

ALBURQUERQUE, E. Curso básico de Moral. Madrid: CCS, 2004.
AA.VV. DOCAT, Madrid: Encuentro, 2016.
AA.VV. Doctrina Social de la Iglesia. Manual abreviado. Madrid: BAC, 1996.
AA.VV. Praxis cristiana. Vol. 3. Madrid: Ediciones Paulinas, 1996.
CAMACHO, I. Doctrina Social de la Iglesia. Bilbao: Desclée de Brouwer, 2000.
AA.VV. Compendi de la doctrina social de l’Església, Barcelona: Claret, 2005.
GONZÁLEZ, C.L. Entre la Utopía y la Realidad.[Curso de DSI. Santander: Sal Terrae, 1998.
MORA, G. Què és ser cristià (Emaús 59). Barcelona: CPL, 2004.
MORA, G. La vida cristiana (Col·lectània Sant Pacià 81). Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya 2004.
ORIOL, A.M. Doctrina Social de la Iglesia. Barcelona: Noticias Cristianas, 1999.

SISTEMA D’AVALUACIÓ

Eclesiología: Preguntas cortas (10-12 líneas) de cada tema, a elegir entre varias. Una de ellas es cómo expondrían un tema determinado en una clase de Educación infantil o primaria.
Sagraments: Exposició oral durant uns 5 minuts d’algun aspecte del temari del curs, i posteriorment el professor farà algunes preguntes entorn de l’exposició de l’alumne.
Moral: 10% Participació a les classes; 70%Treballs, 20% Exposició a classe.