1. DESCRIPCIÓ

El Batxillerat en Ciències Religioses és una titulació de caràcter eclesiàstic. Aquests estudis consten d’un total de 180 ECTS, que amb 60 ECTS més donen accés al títol del Grau (reconegut per l’Estat Espanyol) i que consta de 240 ECTS. Aquests 60 ECTS formen part dels estudis de Màster, que corresponen a 300 ECTS.  

Per obtenir el títol de Grau en Ciències Religioses cal acreditar o aprovar un nivell B1 de llengua estrangera (anglès, francès, italià, alemany o portuguès). Per assolir el Màster cal aprovar o superar aquest nivell amb 2 llengües estrangeres. No cal fer-ho en el cas del Batxillerat.

2. ASSIGNATURES

Relació d’assignatures obligatòries per al curs 2025-2026.

L’horari de les classes és de 18.30 h a 21.00 h

Relació de les assignatures obligatòries i dels continguts del curs 2025-2026.

    • Les assignatures híbrides son les que permeten escollir entre assistència presencial o telemàtica*
    • Fes clic a sobre de cadascuna de les assignatures per veure’n el contingut

Antropologia Teològica

CODI CURS GTF02
CURS B
CRÈDITS ECTS 6
PROFESSOR
Joan Ordi Fernández

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA

Recordem: l’experiència cristiana de Déu es viu en la triple dimensió de la fe, l’amor i l’esperança. Tant el fonament com el contingut d’aquesta experiència es troben en la revelació trinitària de Déu en Jesucrist. Per això la condició humana de Jesús en tant que Fill de Déu també revela de quina manera Déu contempla l’ésser humà. Aquest és el tema propi de l’antropologia teològica.

I descrivim: per tant, l’assignatura presentarà la concepció de l’ésser humà present en la revelació de Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit, com a contingut essencial i alhora justificació de la fe, l’amor i l’esperança característics dels cristians. I també relacionarà aquesta concepció
revelada de l’home amb l’antropologia filosòfica (autoconcepció de l’home) i la imatge de
l’home resultant de les ciències. El perill més greu que sempre amenaça l’ésser humà consisteix a equivocar-se en la intel·ligència de si mateix. La revelació no només subvé a aquesta temptació (Gn 2-3), sinó que la supera infinitament a la llum de la veritat, del sentit i de la plenitud que Déu ofereix en Jesucrist a la humanitat. Per això el tractat d’antropologia forma part del nucli mateix de la teologia.

2. OBJECTIUS

Elaborar una correcta distinció entre antropologia cultural, antropologia científica, antropologia
filosòfica i antropologia teològica.
Presentar els continguts essencials de la concepció de l’home de què donen testimoni els textos
bíblics (antropologia bíblica).
Desenvolupar els temes teològics més directament relacionats amb l’antropologia: fonament
cristològic i cristocèntric de l’antropologia, constitució de l’ésser humà, pecat i gràcia, salvació i
redempció, temporalitat i plenitud escatològica, individualitat i socialitat, creació i consumació,
etc.

3. PROGRAMA-TEMARI

  1. Delimitació de les diferents disciplines que s’ocupen d’antropologia: estudi de les cultures, origen biològic de l’ésser humà, reflexió filosòfica i revelació cristiana del misteri de l’home. Anàlisi de textos escollits per referenciar cada disciplina.
  2. Presentació de les dades fonamentals de l’antropologia bíblica de l’Antic Testament. Anàlisi de textos bíblics rellevants.
  3. Presentació de les dades fonamentals de l’antropologia bíblica del Nou Testament. Anàlisi dels textos bíblics més rellevants.
  4. La revelació de l’home que es produeix en el misteri de l’encarnació del Fill de Déu, en el misteri pasqual de la resurrecció i en el futur del Crist ressuscitat.
  5. Evolució de l’Antropologia Teològica en la Tradició eclesial. L’enfocament del Concili Vaticà II.
    Anàlisi de textos significatius.
  6. Sentit de la revelació cristiana de l’ésser humà com a creació de Déu. Reflexions sobre la compatibilitat amb l’explicació científica de l’origen de la vida humana.
  7. El problema del pecat, la realitat de la gràcia i l’abast de la redempció i de la salvació aconseguides per Jesucrist.
  8. La plenificació de l’ésser humà: dimensió escatològica de l’antropologia cristiana. Reflexió inicial sobre els elements essencials de l’escatologia cristiana.
  9. Conseqüències de l’Antropologia Teològica per a la pràctica diària de la vida humana, per a l’anunci del Regne de Déu i per a la vivència de la fe, de l’amor i de l’esperança en la comunitat Església.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE: METODOLOGIA

  • Exposició dels temes a l’aula per part del professor. Presentació de lectures i reflexions personals per part de l’alumnat. Diàleg respectuós entre tots: intercanvi d’idees, aclariment de dubtes, comparació de plantejaments, aplicació a la vida quotidiana.
  • Individualment cada alumne/a haurà de desenvolupar a casa un treball de lectura, síntesi i comentari d’un capítol d’un llibre seleccionat entre la bibliografia de l’assignatura.

BIBLIOGRAFIA BÀSICA I DE CONSULTA

  • BALTHASAR, Hans Urs von, Teodramática, vol. II, Madrid: Encuentro 1991.
  • BENTUÉ, Antoni, En què creuen els qui creuen?, Barcelona: Claret 2003.
  • BENZO MESTRE, Miguel, Hombre profano, hombre sagrado: tratado de antropología teológica, Madrid: Cristiandad 1978.
  • BERZOSA MARTÍNEZ, Raúl, Como era en el principio: temas clave de antropología teológica, Madrid: San Pablo 1996.
  • BIFFI, Giacomo, Canto nuziale: esercitazione di teologia anagogica (Già e non ancora 357), Milano: Jaca book 12000.
  • BONETTI, Renzo, ed., Mistero Pasquale e Mistero nuziale, Roma: Città Nuova 2003.
    CASANOVAS I MARTÍ, Francesc, La Pasqua cristiana, Barcelona: SPD 2010.
  • COLZANI, Gianni, Antropología teológica, Salamanca: Secretariado Trinitario 2001.
  • CONGRÉS INTERNACIONAL DE DONES CRISTIANES – COL·LECTIU DE DONES EN L’ESGLÈSIA, Vers una
    antropologia cristiana integradora (Els Daus 185), Barcelona: Claret 1998.
  • FEINER, Johannes – LÖHRER, Magnus, Mysterium salutis: manual de teología como historia de la
    salvación, vol. II/II, Madrid: Cristiandad 21977.
  • FLICK, Maurizio – ALSZEGHY, Zoltán, Antropología teológica, translated by Alfonso Ortiz,
    Salamanca: Sígueme 1977.
  • GELABERT BALLESTER, Martín, Jesucristo, revelación del misterio del hombre: ensayo de
    antropología teológica (Horizonte dos mil), Salamanca: San Esteban-Edibesa 1997.
  • GONZÁLEZ FAUS, José Ignacio, Proyecto de hermano: visión creyente del hombre, Santander: Sal
    Terrae 1987.
  • JOAN PAU II, La Dignitat de la dona: carta apostólica Mulieris dignitatem sobre la dignitat i la vocació de la dona, amb motiu de l’any marià, Barcelona: Claret 1988.
  • JUAN PABLO II, Hombre y mujer lo creó el amor humano en el plano divino, Madrid: Cristiandad
    2000.
  • ———, Varón y mujer: teología del cuerpo, Madrid: Palabra 2003.
  • LADARIA, Luis F, Introducción a la antropología teológica, Estella (Navarra): Verbo Divino 1993.
  • ———, Teología del pecado original y de la gracia: antropología teológica especial, Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos 1993.
  • MARTÍNEZ SIERRA, Alejandro, Antropología teológica fundamental, Madrid: Biblioteca de Autores
    Cristianos 2002.
  • RAURELL, Frederic, Mots sobre l’home (aspectes d’antropologia bíblica), Barcelona: Facultat de
    Teologia de Barcelona-Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1984.
  • ROCCHETTA, Carlo, Hacia una teología de la corporeidad (Biblioteca de teología 29), Madrid: San
    Pablo 1993.
  • RUIZ DE LA PEÑA, Juan Luis, Imagen de Dios: antropología teológica fundamental (Presencia
    Teológica 49), Santander: Editorial Sal Terrae 41988.
  • ———, Las nuevas antropologías: un reto a la teología (Colección Punto límite 17), Santander:
    Sal Terrae 1983.
  • SCOLA, Angelo, Identidad y diferencia. La relación hombre-mujer (Libros de bolsillo 52), Madrid:
    Ediciones Encuentro 1989.
  • ———, Antropología teológica: la persona humana, Valencia, España: EDICEP 2003.
  • TETTAMANZI, Dionigi, El hombre imagen de Dios, Salamanca: Secretariado Trinitario 1978.
  • TORRES QUEIRUGA, Andrés, Recuperar la Creación: por una religión humanizadora (Presencia
    Teológica 86), Santander: Sal Terrae 1997.

AVALUACIÓ

  • L’assistència a classe és obligatòria i té un pes del 20% de la nota.
  • La realització d’un examen final acredita l’assimilació dels continguts de l’assignatura i té un pes del 40% de la nota final.
  • El lliurament, en el moment de l’examen, del treball personal comentat té un pes del 40%  restant de la nota.

Bioètica

CURS C
CRÈDITS ECTS 4
PROFESSORS
Joan Carrera i Carrera

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.

La bioètica és l’estudi dels problemes ocasionats pels avenços biotecnològics i biomèdics, i el seu impacte en les persones i la societat. El desenvolupament tecnocientífic ha proporcionat millora de la qualitat i longitud de la vida en gran part de la humanitat, però ha generat conflictes importants en relació a la pròpia concepció de la vida humana i els seus límits, tan a l’inici com al final de la vida, així com a l’ús responsable i adequat de la tecnologia disponible.

Aquests conflictes van més enllà de les persones de forma individual, sinó que modifiquen i impacten en la concepció social i en escales de valors.
L’assignatura compren 4 parts diferenciades: orígens i fonaments de la bioètica, fonaments d’una bioètica cristiana, temes concrets.

2. PROGRAMA-TEMARI

A. Aproximació a la Bioètica

  1. Llums i ombres de la tecnociència. Bioètica: noció de ètica, la ètica en un món plural, raons del seu naixement.
  2. Algunes consideracions sobre la medicina i l’estar malalt. Repercussions en les expectatives i demandes dels pacients
  3. Nom i raons del naixement de la Bioètica. Informe Belmont: Dues línies: principalista (T. Beauchamp, J. Childress). 4 principis clàssics de la Bioètica (USA); Casuística (A. Jonsen)
  4. Bioètica Civil. Bioètiques de màxims Comitès de ètica. Bioètica /biodret.

B. Bioètica cristiana

  1. Tradició del “No mataràs”
  2. Encíclica Evangelium Vitae. Per una Bioètica en clau cristiana. Entrar en el diàleg bioètic. Trets d’una bioètica fonamental cristiana. Ètica agàpica (Algunes categories emprades en moral cristiana de la vida)

C. Temes concrets

  1. Enginyeria genètica. OMG. La clonació i teràpia cel·lular (uso cèl·lules troncals). Medicina predictiva, OMG. Dignitas Personae. Estatut de l’embrió humà a la moral cristiana.
  2. Final vida. Mort digna (ortotànasia), Eutanàsia. Medicina pal·liativa . doc: Iura et Bona
  3. L’experimentació en éssers humans.
  4. Si temps: Justícia a la Bioètica (Distribució de recursos escassos). Patents. Ecoètica

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA

  • • The Protection of Human Subjects of Biomedical and Behavioral Sciences, The Belmont Report, Washington, 1971. Trad Esp: MINISTERIO SANIDAD Y CONSUMO., Ensayos clínicos en España (1982-1988), Madrid, 1990, p. 121-131.
  • CARRERA, J .,Una bioètica cristiana per el diàleg, Qüestions de vida cristiana 215 (2004) 89-105.
  • TORRESQUEIRUGA, A., La eutanasia entre la ética y la religión, dins Razón y fe 237 (1998) 337-389 (es troba condensat a Selecciones de Teologia 148 (1998).
  • LÓPEZ AZPITARTE, E., La legalización de la eutanasia, Proyección 41 (1994) 19-31 (es troba condensat a Selecciones de Teología 148 (1998).
  • Torralba, F., “Ética agapica y ética médica i el lugar de la compasión en la era
    posthipocratica” dins Filosofia de la medicina, IBB/Maphre, Barcelona, 2001.
    • Carrera, J ., bioètica cristiana per el diàleg, Qüestions de vida cristiana 215 (2004) 89-105.
  •  Torres Queiruga, A., La eutanasia entre la ética y la religión, dins Razón y fe 237 (1998) 337-389 (es troba condensat a Selecciones de Teologia 148 (1998).
  • López Azpitarte, E., La legalización de la eutanasia, Proyección 41 (1994) 19-31 (es troba condensat a Selecciones de Teología 148 (1998).
  • Torralba, F., “Ética agapica y ética médica i el lugar de la compasión en la era
    posthipocratica” dins Filosofia de la medicina, IBB/Maphre, Barcelona, 2001.
  • López Azpitarte, E., Ética y Vida, 4ª ed. S. Pablo, Madrid, 1990
  • Flecha, R., La Fuente de la vida. Manual de bioética, Salamanca, Sígueme, 1999.
  • ABEL, F., Bioética: origenes, presente y futuro, Istitut Borja de Bioética, Mapfre, Madrid, 2001
  • TORRALBA, F., Morir dignament, Bioètica i Debat, núm. 12 (1998) 1-6. (es troba condensat a Selecciones de Teología 148 (1998).
  • TORRALBA, F., Antrologia del cuidar, Institut Borja de Bioètica-Mapfre, Madrid, 1998.
  • Grácia, D., Planteamiento general de la bioética, dins Conceptos fundamentales de la ética teológica, M.Vidal ed, Madrid, Trotta, 1992, p. 421-437.
  • Beauchamp, T; Childress, J., Principles of Biomedical Ethics, New York-Oxford, Oxford University Press, 3ª ed, 1989 (Hi ha versió castellana, 1999, ed. Masson).
  • Gracia, D., Fundamentos de la Bioética, Madrid, Eudema, 1989.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓ

  • Avaluació continuada 70%. El Seguiment es realitza mitjançant diferents elements. La resposta a una pregunta al final de cada tema (extensió màxima 1,5 Din-A4) que es lliura 1 setmana desprès d’acabat el tema. I a més el seguiment, inclou el Treball personal que consta de la lectura de 3 articles proposats i la realització d’una fitxa d’ells o bé, desenvolupar una qüestió que hagi suscitat interès. I també inclou l’assistència i participació.
  • Examen final (30%) amb apunts (open book). Serà una prova reflexiva.

Escatologia

CODI CURS GSE05
CURS B
CRÈDITS ECTS 4
PROFESSOR
Dr. Joan Ordi

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA

L’assignatura presentarà la concepció cristiana de l’existència sota el signe de l’esperança. La
revelació bíblica dóna testimoni de la realització, en la història, del pla salvífic universal de Déu.

La creació, la redempció, l’encarnació del Fill de Déu, el seu misteri pasqual, la parusia i la consumació de la història i del cosmos constitueixen realitats i categories nuclears d’aquest pla salvífic. Des d’aquesta òptica, l’escatologia culmina la protologia, és el desplegament de la cristologia i porta a consumació l’antropologia. L’assignatura aglutina, doncs, i sintetitza els tractats teològics fonamentals. El mot grec éschaton obre l’espai al llenguatge de la plenitud i a la reflexió teològica sobre el sentit definitiu de la vida. Déu mateix ha adreçat a la humanitat una paraula de promesa que il·lumina tot l’arc de l’existència i aclareix el sentit del cosmos.

L’escatologia ens invita a acollir, amb l’esperança de la fe, l’Amor de Déu en Crist, que és més fort que tot allò que ens limita i deshumanitza.

2. TEMARI

L’assignatura consta de 9 sessions, en cada una de les quals es treballarà un tema, d’acord amb
el programa següent:

Tema 1. Delimitació de l’escatologia cristiana
Tema 2. Trets de l’escatologia de l’Antic Testament
Tema 3. L’éschaton revelat en el Nou Testament
Tema 4. La resurrecció dels morts
Tema 5. La parusia i el judici final
Tema 6. La vida eterna
Tema 7. La mort eterna
Tema 8. El purgatori
Tema 9. El problema de l’estat intermedi

3. METODOLOGIA

Cada sessió estarà dividida en dues parts: a la primera, el professor exposarà els continguts essencials del tema; a la segona, s’aclariran dubtes i es llegiran i comentaran entre tots textos bíblics referits al tema tractat.

Per a la primera part de cada sessió, que és expositiva, es requereix bona capacitat d’anàlisi i de comprensió, domini de la tècnica de prendre apunts i facilitat per relacionar idees. Per la segona part, que és participativa, es demana una bona capacitat de síntesi i exposició de textos, disponibilitat a confrontar parers en grup i implicació personal.

4. AVALUACIÓ

  • L’assistència a classe és obligatòria i avaluable amb el 20% de la nota final, si no s’ha faltat a classe, de manera justificada, més de dues sessions.
  • A part, l’alumnat s’ha d’implicar activament cada setmana i realitzarà un treball sobre un capítol pactat amb el professor, que tindrà el pes d’un 40% de la nota final.
  • El 40% restant s’avaluarà amb un exercici escrit que es resoldrà a la segona hora de la darrera sessió.

5. BIBLIOGRAFIA

S’indiquen obres essencials de referència i obres de consulta.

a) Manuals i textos de referència

  • Alviar, Juan José, Escatología, Pamplona: Eunsa, 2004.
  • Benet XVI,Salvats en esperança (Spe salvi), Barcelona: Claret, 2007.
  • Bianchi, Enzo, El Apocalipsis, Salamanca: Sígueme, 2008.
  • Blanco, Carlos, El pensamiento de la apocalíptica judía, Madrid: Trotta, 2013.
  • Boff, Leonardo, Vida més enllà de la mort, Barcelona: Claret, 2004.
  • Burdin, Leon,Decir la muerte. Palabras para vivirla, Barcelona: Claret, 2001.
  • Canobbio, Giacomo, Sobre el alma, Salamanca: Sígueme, 2010.
  • Gesché, Adolphe, El destino, Salamanca: Sígueme, 2007.
  • Gil i Ribas, Josep, Escatologia cristiana, Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya,
    1994.
  • González de Cardedal, Olegario, Madre y muerte, Salamanca: Sígueme, 21993.
  • Illanes, José Luis, Cristo, esperanza del mundo, Madrid: Rialp, 2011.
  • Kasper, Walter– Augustin, George, Creo en la vida eterna, Maliaño: Sal Terrae,
    2017.
  • Kehl, Medard, Escatología, Salamanca: Sígueme, 1992.
  • Moltmann, Jürgen, Teología de la esperanza, Salamanca: Sígueme, 2009.
  • Ordi Fernández, Joan, «Esperança humana, esperança cristiana», a: Revista Catalana
    de Teologia XXXV/2 (2010) 485-506.
  • Pozo, Cándido, Teología del más allá, Madrid: BAC, 1999.
  • Peake, Anthony, ¿Somos inmortales?, Barcelona: Kairós, 2009.
  • Rahner, Karl, Sentido teológico de la muerte, Barcelona: Herder, 2010.
  • Ratzinger, Joseph, Escatología, Barcelona: Herder, 2007.
  • Ruiz de la Peña, Juan Luis, La pascua de la creación: escatología, Madrid: BAC,
    2000.
  • Santiago del Cura, Elena i altres, Les darreries. Fi de la vida i fi del món, Barcelona:
    Cruïlla, 2006.
  • Sayés, José Antonio, Escatología, Madrid: Palabra, 2006.
     Stock, Klemens, La última palabra es de Dios, Madrid: San Pablo, 2005.
  • Suárez, Federico, Después de esta vida, Madrid: Rialp, 2006.
  • Von Balthasar, Hans Urs,Escatología en nuestro tiempo, Madrid: Encuentro, 2008.

b) Obres de consulta

  • AA.DD., Mysterium salutis, vol. V: «La consumación escatológica».
  • AA.DD., Sacramentum Mundi, veu «Escatología», Barcelona: Herder, 1976, vol. II, cc. 653-663.
  • La Santa Sede, Catecismo de la Iglesia Católica, primera part, segona secció, tercer capítol:
    «Creo enel Espíritu Santo». Se’l pot consultar electrònicament en castellà al web oficial:
    http://www.vatican.va/archive/catechism_sp/index_sp.html

Escrits profètics

CODI CURS GSE04
CURS B
CRÈDITS ECTS 4
PROFESSORS
Rafael de Sivatte Algueró

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.

El punt de partença de l’assignatura es l’experiència fonamental i fondant del poble de Déu per tal de descobrir com, en els diferents moments de la història i tenint en compta les crisis i esperances que aquell poble va anar vivint, els personatges amb carisma profètic van respondre amb paraules de denúncia, amb crides a la conversió i amb promeses creadores d’esperança.

Al llarg del desenvolupament de l’assignatura s’anirà senyalant que el punt de referència del missatge dels profetes sempre va ser aquella experiència primera viscuda pel
poble.

Es farà un recorregut per les més importants activitats de cada profeta, situant-lo en la seva conjuntura històrica integral, s’analitzaran alguns dels textos més importants i s’anirà mostrant la seva connexió amb Jesús de Natzaret i el valor que tenen per a la actualitat.

2. PROGRAMA-TEMARI

Introducció

  1. Els precursors del profetisme.
  2. Profetisme preexílic: Edat d’or del profetisme (750-585 a. C.).
    • Amós i Osees.
    • Isaïes i Miquees.
    • Sofonies.
    • Jeremies.
  3. Profetisme exílic: Els profetes donen sentit i consolen (593-538 a. C.).
    • Ezequiel.
    • Segon Isaïes.
  4.  Profetisme postexílic: Els profetes ajuden a reconstruir (538-400 a. C.).
    • Context històric.
    • Persones: Abdies, Ageu, Zacaries, Malaquies, Tercer Isaïes, Joel, Jonàs.
  5.  Profetisme apocalíptic: Els profetes ajuden a resistir (200-100 a. C.).
    • Context històric.
    • Persones: Segon i Tercer Zacaries, Daniel, Baruc.
    • Missatge.
    • Conclusió.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA

  • ÁBREGO, J. Mª., Jeremías: texto y comentario, Verbo Divino, Estella, 1993.
  • ASURMENDI, J. Mª., El profetismo. Desde sus orígenes hasta la época moderna, DDB,
    Bilbao, 1987.
  • BRÜGGEMANN, W.. La imaginación profética. Sal Terrae, Santander, 1986.
  • CAVEDO, R., Profetas. Historia y teología del profetismo en el A. T., San Pablo, Madrid, 1996.
  •  ¿Cómo leer el libro de Amós?: una denuncia de la injusticia social, E. Martins – I. Storniolo,
    San Pablo, Bogotá, 1995
  •  ¿Cómo leer el libro de Jonás?: Dios no conoce fronteras, E. Martins – I. Storniolo, San Pablo,
    Bogotá, 1995
  • ¿Cómo leer el libro de Miqueas?: un profeta contra el latifundio, E. Martins – I. Storniolo,
    San Pablo, Bogotá, 1995
  • ¿Cómo leer el libro de Sofonías?: la esperanza viene d elos pobres, E. Martins – I. Storniolo,
    San Pablo, Bogotá, 1995
  • ELORZA UGARTE, J. L., Drama y esperanza: lectura existencial del Antiguo Testamento. Un
    Dios desconcertatnte y fiable: los profetas de Israel, Frontera, Vitoria, 2006
  • JUNCO GARZA, C., Palabras sin Fronteras. Los profetas de Israel, San Pablo, México, 2000.
  • MESTERS, C., El profeta Elías, hombre de Dios y hombre del pueblo, Paulinas, Bogotá, 1989.
  • MESTERS, C., El profeta Jeremías. Boca de Dios, boca del pueblo, San Pablo, Bogotá, 1994.
  • MESTERS, C., La misión del pueblo que sufre. Paulinas, Madrid, 1983.
  • MORLA, V., Lamentaciones, Verbo Divino, Estella, 2004.
  • RAVASI, G., Los Profetas, Paulinas, Bogotá, 1989.
  • SALAS, A., Los profetas: heraldos del Dios que actúa, Dabar, México, 2005.
  • SICRE, J. L.. Los profetas de Israel y su mensaje, Cristiandad, Madrid, 1986.
  • SICRE, J. L.. Profetismo en Israel: el profeta, los profetas y el emnsaje, Verbo Divino, Estella,
    1992.
  • SIMIAN-YOFRE, H., El desierto de los dioses (Oseas), El Almendro, Córdoba, 1993
  • SIVATTE, R. de, Dios camina con los pobres. 2a ed., UCA editores, San Salvador, 2000.
  • Wolff, H. W., La hora de Amós, Sígueme, Salamanca, 1984
  • Wolff, H. W., Oseas hoy. Las bodas de la ramera, Sígueme, Salamanca, 1984
  • Cuadernos Bíblicos sobre profetismo y profetas:
  • AMSLER, S., Los últimos profetas, Verbo Divino, Estella, 1996 (Cuaderno Bíblico 90).
  • ASURMENDI, J. M., Amós y Oseas, Verbo Divino, Estella, 1989 (Cuaderno Bíblico 64).
  • ASURMENDI, J. M., Ezequiel, Verbo Divino, Estella, 1982 (Cuaderno Bíblico 38).
  • ASURMENDI, J. M., Isaías 1 – 39, Verbo Divino, Estella, 1985 (Cuaderno Bíblico 23).
  • BRIEND, J., El libro de Jeremías, Verbo Divino, Estella, 1983 (Cuaderno Bíblico 40).
  • GRELOT, P., El libro de Daniel, Verbo Divino, Estella, 1993 (Cuaderno Bíblico 79).
  • MONLOUBOU, L, Los profetas del Antiguo Testamento, Verbo Divino, Estella (Cuaderno
    Bíblico 43).
  • Mora, V., Jonás, Estella, Verbo Divino, Estella (Cuaderno Bíblico 36),
  • WIÉNER, Claude. El segundo Isaías. El profeta del nuevo éxodo, Verbo Divino, Estella, 1978.
    (Cuaderno Bíblico; 20).

 4. SISTEMA D’AVALUACIÓ

  •  Treball memòria de les parts més significatives del curs tot remarcant-ne la relació entre
    elles.

Evangelis Sinòptics i Fets dels Apòstols

CODI CURS GSE07
CURS C
CRÈDITS ECTS 6
PROFESSORA
Mar Pérez i Díaz

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.

Els tres primers evangelis del Nou Testament tenen moltes característiques comunes però, al mateix temps, cada un té una manera pròpia de presentar la figura, les accions i l’ensenyament de Jesús de Natzaret, i de narrar la seva passió, mort i resurrecció.
El curs es proposa oferir alguns elements introductoris que ajudin a comprendre els tres evangelis, com també el llibre dels Fets dels apòstols, continuació de l’evangeli de Lluc. Amb aquest objectiu, es fa una breu presentació de les qüestions històriques relacionades amb aquests escrits i amb els seus autors, però sobretot s’analitzen els aspectes literaris i teològics més destacats de cadascun d’ells.

2. PROGRAMA-TEMARI

TEMA 1: Introducció als evangelis sinòptics

  1. El fet sinòptic
    1. Els evangelis
    2.  Origen dels evangelis sinòptics
    3. La comunitat postpasqual
    4. La redacció dels evangelis sinòptics
  2. Naturalesa dels Evangelis Sinòptics
    1. Els evangelis són textos narratius
    2. Els evangelis són narracions teològiques
    3. Els evangelis no són cròniques històriques, però sí estan basats en la història.
    4. Finalitat dels evangelis
      La pluralitat dels evangelis
  3. Història i criteris que ens remunten a Jesús
    1. Dades històrico-geogràfiques i politico-religioses
    2. La geografia a Palestina
    3. Situació socioeconòmica i política
    4. La vida religiosa
    5. Els criteris per arribar a Jesús
  4. La interpretació dels evangelis. Mètodes de lectura.

TEMA 2: L’EVANGELI SEGONS MARC (ΚΑΤᾺ ΜΑΡΚῸΝ)

  1. És Marc l’autor?
  2. La comunitat de Marc
  3. La dimensió literària
    1. Elements literaris
    2. L’estructura literària
  4. La teologia de Marc
    1. La creu com a epifania del Fill de Déu
      • Els títols de Jesús – El secret messiànic – la incomprensió
      • El camí de Jesús presentat al deixeble
  5. Exercicis pràctics
  6.  

TEMA 3: L’EVANGELI SEGONS MATEU (ΚΑΤᾺ ΜΑΘΘΑΙΟΝ)

  1. Data i autor
  2. La comunitat de Mateu
  3. La dimensió literària.
    Mateu com una obra narrativa i de síntesi
    Una obra ben elaborada: Recursos estilístics
    Caràcter doctrinal de Mt: els cinc discursos
    L’estructura literària
  4. Teologia
    1. El rebuig d’Israel i l’església cristiana
    2. Jesucrist: títols que li dóna l’evangelista
    3. L’església
    4. Les obres i la Llei
  5. Excursos sobre l’evangeli de la infància a Mt
  6. Excursos sobre El Sermó de la Muntanya
  7. Exercicis pràctics

TEMA 4: L’EVANGELI SEGONS LLUC (ΚΑΤᾺ ΛΟΥΚΑΝ)

  1. Lluc, com autor
  2. La comunitat de Lluc
  3. La dimensió literària:
    1. El contingut de l’evangeli
    2. Llengua i estil
    3. Estructura
  4. Teologia:
    El camí profètic
    La salvació en les coses quotidianes
    Quatre actituds per accedir a la salvació
  5.  Excursos sobre l’evangeli de la infància a Lc.
  6. Exercici pràctic

TEMA 5: EL LLIBRE DELS FETS DELS APÒSTOLS (ΠΡΑΞΕΙΣ ΑΠΟΣΤΟΛΩΝ)

  1. Aproximació general al text dels Fets dels Apòstols. Claus per a una lectura global del llibre.
    Indicacions cronològiques
    Ordre cronològic i geogràfic
    Els protagonistes de la història de la salvació
  2. Dades a tenir en compte
    Estructura
    Títol i propòsit del llibre
    Canonicitat
    Característiques
  3. L’Esperit Sant en els Fets dels Apòstols
    L’esdeveniment de la Pentecosta
    L’Esperit Sant en el conjunt de l’obra
  4. Els discursos dels Fets dels Apòstols
    Ressenya i classificació dels discursos
    El gènere literari i la nova interpretació dels discursos dels Fets
    Anàlisi de discursos emblemàtics
  5. Exercicis pràctics

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA

  • ALEGRE, Xavier; PUIG, Armand; PIÉ, Salvador; TUÑI, Josep-Oriol. Quatre comunitats davant Jesús. Barcelona: Claret, 1985. (Horitzons; 13). – MARCUS, Joel, El evangelio según Marcos (Mc 1-8) (BEB 130-131), Salamanca: Sígueme 2010.
  • BONNEUAU, G., San Marcos. Nuevas lecturas, Verbo Divino, Estella (Navarra) 2003. 
  • GNILKA, Joachim, El evangelio según san Marcos, vol. I (BEB 55-56), Salamanca: Sígueme 2005. – LUZ, U. El evangelio según San Mateo, Sígueme, Salamanca (4 volums) 2005.
  • FITZMYER, J. A., El Evangelio según Lucas, vol. I-IV, Madrid: Ediciones Cristiandad 1986.
  • ROLOFF, Jürgen. Hechos de los Apóstoles. (Madrid: 1984). (Die Apostelgeschichte (Göttingen, 1981)).

4. SISTEMA D’AVALUACIÓ

  • L’assignatura d’Evangelis Sinòptics i Fets dels Apòstols s’avaluarà mitjançant quatre proves escrites que es realitzaran a l’aula: una de l’evangeli de Marc, una de l’evangeli de Mateu, una de Lluc i l’última dels Fets dels Apòstols.
  • Cadascun d’aquests exàmens es podrà fer amb els apunts de classe, amb els apunts personals de l’alumne si ha consultat bibliografia, i amb el resum del power point conclusiu passat als alumnes abans de cada examen.
  • Per tal de superar la matèria cal aprovar un mínim de tres proves sobre les quatre puntuables. Si l’alumne/-a no compleix els requisits anteriors caldrà que torni a examinar-se al mes de setembre de les proves no superades.

Introducció a la Teologia

CODI CURS GTF01
CURS A/B/C
CRÈDITS ECTS 6
PROFESSOR
Núria-Montserrat Farré i Barril

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.

Per què fer teologia, avui? És la teologia una ciència, strictu sensu? És la teologia una disciplina homologable a les altres? La teologia és la consciència–crítica- de la fe cristiana i, al mateix temps, no pot desenvolupar-se sense ella. Una de les seves finalitats consisteix en oferir
fonamentació epistemològics a la fe en el context secular i plural de les societats occidentals.

La teologia és un discurs sobre Déu que pretén ser fidel a la veritat de la Revelació i, per això, és un «discurs confessant». No es pot, cristiana i teològicament, parlar sobre Déu, sense parlar a Déu. La teologia i el/la teòleg/ga tenen la consciència de ser «superats» per la realitat sobre la qual han de parlar. La teologia necessita de mediacions (sociologia, psicologia, anàlisi econòmic, filosofia, història) per fecundar la reflexió sobre aquell aspecte de la revelació divina sobre el que cal reflexionar. Aquest curs pretén introduir l’alumnat en l’àmbit de la disciplina teològica, oferint un temari que presenta les qüestions bàsiques del seu estatut.

2. PROGRAMA-TEMARI

1. INTRODUCCIÓ
1.1. Què és la teologia? Fides quaerens intellectum
1.2. Qüestions teològiques introductòries
2. APROXIMACIÓ A LA REVELACIÓ
2.1. Introducció
2.2. Algunes figures arquetípiques de la revelació
2.3. Cristologia
2.3.1. Tota teologia és cristologia
2.3.2. Notes cristològiques
2.3.3. Esquemes cristològics
3. LES FONTS DE LA TEOLOGIA
3.1. Introducció
3.2. Els llocs teològics
3.3. Els nous llocs teològics
4. LA SAGRADA ESCRITURA
4.1. Introducció
4.2. Principis per a una lectura teològica de la SE
4.3. Riscs teològics
4.4. El mètode historicocrític
4.5. L’hermenèutica
5. LA TRADICIÓ I EL MAGISTERI
5.1. Introducció
5.2. Concepte de Tradició
5.3. Història de la Tradició
5.4. Concepte de Magisteri
5.5. Classes de Magisteri
6. NARRACIÓ I SÍMBOL EN TEOLOGIA
7. FE I CULTURA. COM FER TEOLOGIA AVUI

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA

CONGAR, Y.M. La fe y la teología. Barcelona: Herder, 1977.-CONGAR, Y.M. Situación y tareas de la teología, hoy. Salamanca: Sígueme, 1970.-GIBELLINI, R., La teología del siglo XX (Presencia teológica 94), Sal Terrae: Santander 1998.-KASPER, W., La fe que excede todo conocimiento (Alcance 42), Santander: Sal Terrae 1988.-MORA, G., Què és ser cristià, Centre de Litúrgia Pastoral: Barcelona 2004.-RAHNER, K., Sobre la inefabilidad de Dios. Experiencias de un teólogo católico, Herder:
Barcelona 2005, esp. 41-48.-RATZINGER, J., Introducción al cristianismo (Verdad e Imagen 16), Sígueme: Sígueme 20201.-ROVIRA BELLOSO, J.M, Introducción a la teología (Sapientia Fidei), BAC: Madrid 1996.-VIVES, J., Creure el credo (Horitzons 15), Claret: Barcelona 1986.
4. SISTEMA D’AVALUACIÓ
Avaluació continua. Exposicions orals sobre lectures proposades. Realització de treball de
camps/enquestes entre la gent propera als estudiants. Redacció d’un treball de síntesi sobre la
definició, la metodologia i el sentit de la teologia en el món contemporani.

ASSIGNATURA HÍBRIDA*

Introducció a l’Antic Testament

CODI CURS GSE01
CURS B
CRÈDITS ECTS 4
PROFESSOR
Víctor Martínez Mateu

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.

Objectius de l’assignatura:- Descoberta de l’Antic Testament a partir dels seus textos i adquisició de coneixements bàsics i
mínims per a la seva lectura.- Coneixement de tot el que envolta a l’elaboració dels textos Bíblics: autors; medi social,
religiós, cultual, polític, històric, temporal.- Coneixement específic bàsic de cada llibre de l’Antic Testament.- Coneixement elemental de la història d’Israel.

2. PROGRAMA-TEMARI

  1. Qüestions elementals sobre l’AT:
    • Què és la Bíblia.
    • Qui és el poble que escriu l’A.T.
    • Per què s’escriu l’A.T.
    • Com ens han arribat els textos de l’A.T. fins als nostres dies.
    • Autors de l’Escriptura.
    • Organització dels llibres de l’A.T.
    • Com està escrit l’Antic Testament
  2. Història i historicitat de l’Antic Testament.
  3. Importància de la Deportació a Babilònia per a Israel i la redacció de l’Escriptura.
  4. Pistes teològiques i de lectura de l’Antic Testament.
  5. Els llibres de l’A.T.
    • Introducció al Pentateuc.
    • Introducció a cada llibre.
    • Introducció als Profetes.
    • Introducció a cada llibre.
    • Introducció als Escrits.
    • Introducció a cada llibre.
    • Introducció als Deuterocanònics.
    • Introducció a cada llibre.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA

BÀSICS:

  • SICRE, J.L. Introducción al Antiguo Testamento. Estella: Verbo Divino, 2011.
  • VÁZQUEZALLEGUE,J. Guía de la Bíblia. Introducción general a la Sagrada Escritura. Estella: Verbo Divino, 2019.
  • SCHIPPER,BERNDU. Breve historia del antiguo Israel. Salamanca: Ediciones Sígueme, Col. Biblioteca de estudios
    bíblicos 164, 2021.

LECTURES RECOMANABLES

  • Ska, J.L. Introducción al Antiguo Testamento. Santander: Sal Terrae, Col. Presencia Teológica 185, 2012.
  • SKA, J.L. Compendio de Antiguo Testamento. Introducción, temas y lecturas, Estella: Verbo Divino, 2017.
  • RÖMERT.,MACCHI,J.D.-NIHAN,C. (eds.) Introducción al Antiguo Testamento. Bilbao: Desclée de Brouwer, 2008.

PER APROFUNDIR

  • MÁLEK,L-ZESATI,C.-JUNCO,C-DUARTE,R.El mundo del Antiguo Testamento. Estella: Verbo Divino, Col. Biblioteca
    Bíblica Básica 1, 2012.
  • LIVERANI, M. Más allá de la Biblia. Historia antigua de Israel. Barcelona: Crítica, 2005.
  • BROWN,R.E. 101 preguntas y respuestas sobre la Biblia. 2a ed. Salamanca: Sígueme, 1997.
  • RAMIS DARDER, F., Mesopotamia y el Antiguo Testamento. Estella: Verbo Divino, Col. El mundo de la Biblia,
    2019.
  • CARBAJOSA, I.-GONZÁLEZ ECHEGARAY, J.-VARO, F. La Biblia en su entorno. Estella: Verbo Divino, Col. Introducción
    al estudio de la Biblia 1, 2013.
  • GONZÁLEZ LAMADRID, A. Las tradiciones históricas de Israel. Estella: Verbo Divino, 1993.
  • DIETRICH PREUSS, H. Teología del Antiguo Testamento (2 vol.). Bilbao: Desclée de Brouwer, Col. Biblioteca
    Manual Desclée 21-22, 1999.

SOBRE LA LECTURA I

  • INTERPRETACIÓ DE LA BÍBLIA
    PONTIFÍCIA COMISSIÓ BÍBLICA. La interpretació de la Bíblia en l’Església. Barcelona: Claret, 1994. (Paràbola,
    7).
  • BARTON, J. (ED.) La interpretación bíblica, hoy. Santander: Sal Terrae, col. Presencia Teológica 113, 2001.

EINES

  • STRANGE, J. Atles de la Bíblia. Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret, Societats Bíbliques
    Unides, 1999.
  • www.biblija.net

4. SISTEMA D’AVALUACIÓ

  • Assistència i participació a classe.
  • Realització de dos treballs.
    • 1. Lectura i comentari comparatiu de textos bíblics:
      • > opció A: la història de David a partir de 1-2 Sa i 1 Cr.,
      • > opció B: els tres Codis legals del Pentateuc que es troben a Lv, Dt i Nm.
    • 2. Comentari de textos teològics donats, referents a l’Antic Testament.
      • > treball d’un dels cinc temes proposats del llibre “Compendio del Antiguo
        Testamento”
        (Cada treball ha de tenir una extensió màxima de 3 fulls per una cara seguint les normes
        d’estil de l’IREL)
  • Prova escrita final.

Introducció al Nou Testament

CODI CURS GSE02
CURS B
CRÈDITS ECTS 4
PROFESSORS
Jaume Pedrós Solé

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.

L’assignatura vol donar als alumnes tots aquells elements que els capacitin per a estudiar més a fons el Nou Testament. No es tracta, doncs, de veure’n textos concrets, sinó de fer una presentació general, de posar les bases perquè després puguin entrar millor al NT. Després d’una introducció general sobre què és el NT i com es fa formar, parlem de com interpretar el NT (i la
Bíblia en general). Parlem dels mètodes d’interpretació. Abans de fer una panoràmica general tant a nivell històric del NT com de les primitives comunitats cristianes on van sorgir els escrits neotestamentaris, ens situem en el temps de Jesús per conèixer els grups socials, els partits
politico-religiosos, les festes, les institucions, etc. : tot allò que ens faci entendre millor el que diuen sobretot els evangelis. Farem també una ullada als apòcrifs per a veure què ens poden
aportar de cara al NT. I donarem un cop d’ull a la terra de Jesús.

2. PROGRAMA-TEMARI

  1. Quins són els llibres que formen part del NT. Formació d’aquests llibres.
  2. Sentit profund de la Bíblia. La inspiració i el cànon. Com interpretar la Bíblia. Mètodes
    clàssics i mètodes actuals. Gèneres literaris.
  3. Conseqüències de cara a la veritat en la Bíblia
  4. Les primitives comunitats cristianes.
  5. La formació i historicitat dels evangelis.
  6. Partits polítics del temps de Jesús. Grups socials. Festes. Institucions.
  7. Història de l’ocupació romana en temps del Nou Testament. Principals personatges de la
    història civil del temps de Jesús, esmentats al Nou Testament.
  8. Geografia física i política de Palestina
  9. Els apòcrifs del Nou Testament.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA

  • CHARPENTIER, E. Para leer el Nuevo Testamento. Estella: Verbo Divino, 1992.
  • PIÑERO, A. ; PELÁEZ, J. El Nuevo Testamento. Introducción al estudio de los primeros escritos cristianos. Córdoba: El Almendro, 1995.
  • PAGOLA, J.A., Jesús. Aproximació històrica, Barcelona: Claret 2008.
  • PUIG, A., Jesús, un perfil biogràfic, Barcelona: Proa 2004.
  • RATZINGER, J.- BENET XVI., Jesús de Natzaret. Primera part: Del Baptsime en el Jordà
    fins a la Transfiguració, Barcelona: Claret 2007.
  • RATZINGER, J.- BENET XVI., Jesús de Natzaret. Segona part: De l’entrada a Jerusalem a
    la resurrecció, Barcelona, Barcelona: Claret 2011.
  • RATZINGER, J.- BENET XVI., Jesús de Natzaret.
    2012

La infància de Jesús, Barcelona: Claret

  • SICRE, J. L. El Cuadrante. Introducción a los evangelios. [Parte I: La búsqueda]. Estella: Verbo Divino, 1996.
  • SICRE, J. L. El Cuadrante. Introducción a los evangelios. [Parte II: La apuesta. El mundo de Jesús]. Estella: Verbo Divino, 1997.
  • SICRE, J. L. El Cuadrante. Introducción a los evangelios. [Parte III: El encuentro. El evangelio de San Juan]. Estella: Verbo Divino.
  • ZIMMERMANN, H. Los métodos histórico-críticos en en Nuevo Testamento. Madrid: BAC,
    1969.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓ.

Es realitzaran diferents treballs al llarg de tot el curs com contestar algunes enquestes, explicar el contingut d’algun llibre del Nou Testament, buscar el perfil de la figura de Jesús a través de la lectura d’alguns textos evangèlics, fer la comparació entre dos o tres textos dels sinòptics per a veure’n semblances i diferències, etc. El treball final serà cercar una paraula en un llibre del Nou Testament o en diferents llibres (per exemple en els sinòptics) i després de fer una relació de totes les citacions extreure’n una conclusió o diverses conclusions. La finalitat és que l’alumne llegeixi tot un llibre (un evangeli o unes cartes) i s’adoni, en acabar, del diferent sentit que pot tenir una paraula (o una expressió) dins d’aquell llibre o bé comprovi si el sentit d’una paraula en un llibre és el mateix que puguem trobar en altres llibres, sempre del Nou Testament.

Litúrgia

CODICURS GLI01
CURS B
CRÈDITS ECTS 4
PROFESSORS
Gerard Soler Quintillà

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.

L’Església té una espiritualitat pròpia que pertany a tot el poble de Déu. Aquesta espiritualitat es viu i se celebra al llarg de l’Any litúrgic, tot contemplant i celebrant Jesucrist ressuscitat en els diferents moments o aspectes de la seva vida. Celebrant el Misteri pasqual (Eucaristia) de Jesucrist, els fidels es converteixen i creixen, en els moments concrets de la seva pròpia vida, dins el marc de la vida de la comunitat de la qual formen part. Els sagraments com a celebracions de Jesucrist ressuscitat. Els Rituals, amb els seus Leccionaris, oracions i ritus, com a font de vida espiritual cristiana. La Litúrgia de les Hores, celebració de Jesucrist ressuscitat en el temps.

2. PROGRAMA-TEMARI

  1. Què és la Litúrgia?
    • Teologia de la Litúrgia
  2. Espiritualitat de l’Any litúrgic
    • Leccionari de la Paraula de Déu, font de totes les coses
    • Diumenge: Pasqua setmanal
    • Vigília pasqual
    • Quaresma: teologia
    • Advent: teologia
    • Nadal: teologia
    • Temps ordinari durant l’any
    • Presència de Maria en l’Any litúrgic
    • Les festes dels sants
  3. La missa, acció de Crist i de tot el poble de Déu
    • Ritus introductoris
    • Litúrgia de la Paraula
    • La Paraula de Déu: iniciativa de Déu, “memorial”, diàleg
    • La Paraula de Déu i els sagraments
    • La Litúrgia de la Paraula i la Litúrgia de l’Eucaristia
    • Evangeli
    • L’homilia
    • El Credo
    • Oració universal o oració dels fidels
    • El silenci
    • Preparació de les ofrenes
  4. La gran pregària eucarística
    • Els principals elements de la pregària eucarística
    • La reforma del Concili Vaticà II
  5. El convit de la comunió
  6. Els sagraments, signes de la nova aliança
    • Els sagraments de la iniciació cristiana
  7. La Litúrgia de les Hores
    • Celebració de Jesucrist Ressuscitat en el temps
    • Configuració de la Litúrgia de les Hores
    • Laudes i Vespres: les hores principals

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA

  • SOLER QUINTILLÀ, Gerard. El gozo de vivir y celebrar la Eucaristía de la Iglesia. Barcelona: Fundación Pedro
    Farnés, 2015
  • BELLAVISTA, Joan. L’Any litúrgic. Barcelona: Saurí, 1982.
  • LÓPEZ MARTÍN, Julián. El Año litúrgico. Madrid: BAC, 1984. (BAC Popular; 62).
  • LÓPEZ MARTÍN, Julián. El Domingo, fiesta de los cristianos. Madrid: BAC, 1992. (BAC Popular; 98).
  • LÓPEZ MARTÍN, Julián. En el Espíritu y la Verdad. Introducción teológica a la Liturgia. Salamanca: Secretariado
    Trinitario, 1993.
  • LÓPEZ MARTÍN, Julián. La Liturgia de la Iglesia. Madrid: BAC, 1994. (Manuales; 6).
  • LÓPEZ MARTÍN, Julián. La Oración de las Horas. Salamanca: Secretariado Trinitario, 1984.
  • MARTIMORT, A. G. La Iglesia en oración. Barcelona: Herder, 1987.
  • VELADO, Bernardo. Vivamos la Santa Misa. Celebrar la Eucaristía hoy. Madrid: BAC, 1986. (BAC Popular; 75).
  • Misal Romano
  • Leccionarios
  • Rituales

4. SISTEMA D’AVALUACIÓ

  • Assistència a classe.
  • Un treball escrit sobre algun aspecte concret de la Litúrgia.
  • Examen oral.

Moral de l’amor i la sexualitat

CODI CURS GTM02
CURS B
CRÈDITS ECTS 4
PROFESSORS
Dra. Gemma Morató i Sendra

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA

El tractat de Teologia Moral Fonamental ha estudiat el nucli del missatge moral cristià, és a dir, la nova manera de ser de la persona que viu en l’Esperit del Senyor, mort i ressuscitat. El tractat de Moral de l’Amor i la Sexualitat, un dels temes de moral especial, estudia l’aplicació d’aquella manera de ser en l’Esperit a l’àmbit de la vida sexual. Es tracta d’aprofundir el contingut i el sentit d’un discurs moral cristià sobre la sexualitat, en la mesura que la vida sexual, com també els altres àmbits de l’experiència humana, concreta i realitza les actituds radicals del viure evangèlic en la vida real i concreta. Aquest estudi té en compte el pluralisme tan acusat del nostre clima social, especialment en aquest tema, i la necessitat d’un diàleg fructífer amb les ciències, amb els coneixements sociològics i amb la pastoral eclesial.

2. PROGRAMA-TEMARI I. FONAMENTACIÓ I PRINCIPIS MORALS

  1. Plantejament general de la sexualitat humana. Alguns accents sobre la manera d’entendre i de viure la qüestió sexual avui i els desafiaments que planteja.
  2. Les fonts de la moral sexual: Revelació i ciències humanes. 
  3. Aproximació científico-fenomenològica a la sexualitat humana.
  4. El pensament bíblic sobre sexualitat.
  5. El Magisteri de l’Església.
  6. Vers una teologia de la sexualitat humana.
  7. Criteris morals generals de la vida sexual humana. II.

 

ALGUNES QÜESTIONS ESPECÍFIQUES

  1. Matrimoni i virginitat.
  2. La procreació responsable i la regulació de la natalitat. 
  3. Relacions sexuals no matrimonials. 
  4. Homosexualitat.
  5. Altres qüestions morals.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA

  • CALVO CUBILLO, Quintín, Para comprender el placer en la ética cristiana, Navarra: Verbo Divino (2008).
  • CLARET, Manel., L’amor, la sexualitat i la fecunditat. El Magisteri de l’Església fins a la Familiaris Consortio, Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya-Herder (1995).
  • FERNÁNDEZ, Bonifacio – PRADO, Fernando (Eds.), Celibato por el Reino: carisma y profecía, Madrid: Publicaciones Claretianas (2003).
  • FLECHA, José Román, Moral de la sexualidad. La vida en el amor, Salamanca: Sígueme 2 (2012).
  • FLECHA, José Román, Moral de la persona. Amor y sexualidad, Madrid: BAC (2002).
  • FUMAGALLI, Arsitide, La cuestión del gender, (Presencia Teológica 238), Cantabria: Sal Terrae (2016).
  • FORCANO, Benjamín, Nueva ética sexual, Madrid: Trotta (1996).
  • GAVALDÀ RIBOT, Josep Maria, Cultura y homosexualidad: consideraciones socioculturales, teológico morales y pastorales en el mundo occidental, Roma: Pontificia Universitas Lateranensis (2008).
  • GOBILLIARD, Emmanuel, Pudor… ¿Hoy?, Burgos: Monte Carmelo (2015).
  • LÓPEZ AZPITARTE, Eduardo, Simbolismo de la sexualidad humana: criterios para una ética sexual, Santander: Sal Terrae (2001).
  • MARTÍNEZ VERTEL, Luís Rafael sj, <>, Reflexiones Teológicas 9 (2012) 73-94. • MORA, Gaspar., “Ética sexual”, en M. Vidal, Conceptos fundamentales de ética teológica, Madrid: Trotta (1992), pp. 533-562.
  • TORRE, Javier de la (<>), Sexo, sexualidad y bioética, Madrid: Comillas (2008).
  • TORRE, Javier de la, Humanae Viate 14: Una propuesta desde Amoris Laetitia, Cantabria: Sal Terrae (2018).
  • VIDAL, Marciano, Moral de actitudes, Madrid: Perpetuo Socorro (1991).
  • VICO PEINADO, José, Liberación sexual y ética cristiana, Madrid: San Pablo (1999). MAGISTERI • CONCILI VATICÀ II, Gaudium et Spes (1965), n° 47-52. • PAU VI, Humanae Vitae (1968). • JOAN PAU II, Familiaris Consortio (1981).
  • FRANCESC, Amoris Laetitia (2016).

4. SISTEMA D’AVALUACIÓ 

  • Avaluació (40%): Participació, manual de curs i treball específic:
    • Manual de curs: L’alumne presentarà una recopilació de tot el realitzat durant el curs, aquest inclourà els apunts de classe i els exercicis pertinents.
    • Treball d’aprofundiment: Sobre algun document de l’Església relacionat amb el que s’ha estudiat. De tres a cinc pàgines, amb un estil concret i sistemàtic.
  • Examen final (60%): Es farà un examen final de síntesi. No es podrà presentar a examen qui no hagi presentat les tasques esmentades anteriorment.

Moral fonamental

CODI CURS GTM01
CURS B
CRÈDITS ECTS 4
PROFESSOR/S
Lluís Sallán Abizanda

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.

La Teologia Moral estudia el comportament ètic humà, individual i social, segons l’Esperit de l’Evangeli. Dins l’ampli conjunt de la temàtica moral, la Teologia Moral Fonamental reflexiona sobre les qüestions més bàsiques i vertebradores: la fonamentació de tot el discurs moral cristià, la persona humana en la seva dimensió ètica, les actituds bàsiques de la vida evangèlica, les decisions humanes singulars, tant en la seva vessant objectiva (valors, lleis…) com subjectiva (consciència, pecat, conversió).

Aquesta anàlisi té en compte algunes qüestions avui especialment vives: el lloc de la moral en el
conjunt de la fe cristiana, la tensió entre la moral cristiana i la reflexió moral racional, l’estatut de l’ètica cristiana en el nostre món plural, secularitzat i injust.

El curs es proposa ajudar els alumnes a plantejar les preguntes i a analitzar els temes més bàsics de
l’ètica a la llum de la reflexió racional i del missatge cristià.

2. PROGRAMA-TEMARI

  1. La qüestió moral, avui. Plantejament de l’ètica en el context de la postmodernitat, i qüestions obertes a l’ètica en general i a la moral cristiana.
  2. El fonament de la moral segons la revelació cristiana. El missatge cristià sobre Déu i sobre Jesucrist. Relació amb la reflexió racional humana.
  3. La vida humana segons l’Esperit de Jesucrist. Actituds fonamentals de la vida ètica segons el missatge cristià. Les virtuts.
  4. La persona humana com a subjecte ètic. Unitat i complexitat de la persona i del seu
    comportament moral.
  5. Valor, norma i llei. El paper de la llei en el conjunt de la moral cristiana.
  6. Les decisions morals humanes. Criteri de la rectitud moral.
    El pecat com a categoria moral negativa.
  7. La vida humana en la crida a la conversió.
  8. El sentit del llenguatge moral cristià i el seu lloc en el conjunt dels projectes ètics humans.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA

  • AA.VV. Nuevo Diccionario de Teología Moral. Madrid: Ediciones Paulinas, 1992.
  • BÖCKLE, F. Moral Fundamental. Madrid: Cristiandad, 1980.
  • Catecisme de l’Església Catòlica. 1992. Tercera part: La vida en Crist.
  • Concili Vaticà II. Constitucions, Decrets, Declaracions. Barcelona: Claret, 1993.
  • DEMMER, K. Introducción a la Teología Moral. Estella: Verbo Divino, 1994.
  • FLECHA, J.R. Teología Moral Fundamental. Madrid: BAC, 1994.
  • JOAN PAU II. Veritatis Splendor. (6 agost 1993). Barcelona: Claret, 1993.
  • MORA, G. La dimensión moral de los Sinópticos, a Praxis Cristiana. Fundamentación. Madrid:
    Ediciones Paulinas, 1981. Vol. I. Pàg. 103-218.
  • SCHNACKENBURG, R. El mensaje moral del Nuevo Testamento. Barcelona: Herder, 1989. 2 vol.
  • VIDAL, M [ed.. Conceptos fundamentales de ética teológica. Madrid: Trotta, 1992.
  • VIDAL, M. Moral de Actitudes. 8a ed. Madrid: P.S., 1990-1991. 4 vol.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓ

Avaluació continua i prova

Sagraments

CODI CURS GTF03
CURS B
CRÈDITS ECTS 6
PROFESSORS
Francisco Cabrero / Daniel Turmo

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.

El curs pretén, en una primera part, un apropament teòric als sagraments que comprèn l’estudi sistemàtic de la teologia dels sagrament, com a signes de fe que comuniquen la salvació gratuïta de Déu (Tª Fonamental dels Sagraments), i l’estudi en particular de cada un d’ells (Tª Especials dels Sagraments).

A la segona part fem una aproximació pràctica, com a preparació i com a celebració d’aquests sagraments.

2. PROGRAMA-TEMARI

Primera part: TEOLOGIA DELS SAGRAMENTS

Secció primera: TEOLOGIA FONAMENTAL DELS SAGRAMENTS

    1. Sacramentalitat de la realitat i realitats sacramentals: Crist, Església, l’home, lo còsmic, els set sagraments. Analogía sagramental (perspectiva teològica)
    2. Caràcter simbòlic i arrelament antropològic dels sagraments (perspectiva antropològica)
    3. Origen, diversificació i estructura del signe sagramental (perspectiva eclesiològica)
    4. Els sagraments, trobada privilegiada de gràcia i llibertat: eficàcia simbòlica, gràcia i caràcter sagramental, i resposta de fe (perspectiva teleològica)

Secció segona: TEOLOGIA ESPECIAL DELS SAGRAMENTS

    1. Els sagraments de la iniciació cristiana: Baptisme, Confirmació, Eucaristia
    2. Els sagraments de curació: El Sagrament de la Reconciliació, Unció dels malalts
    3. Els sagraments al servei de la comunitat: Orde sagrat, Matrimoni

Segona part: PASTORAL DELS SAGRAMENTS

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA

3.1. TEOLOGIA FONAMENTAL I ESPECIAL DELS SAGRAMENTS

  • SESBOÜÉ, BERNARD, Invitación a creer. Unos sacramentos creíbles y deseables, Ed. San Pablo,
    Madrid 2010, 471 pp.

3.2. TEOLOGIA FONAMENTAL DELS SAGRAMENTS

  • AA. VV., Catecismo de la Iglesia Católica (2a parte: La celebración del Misterio Cristiano-primera
    sección: La economía sacramental, nn. 1066-1209) [CEC]. Catecismo de la Iglesia Católica.
    Compendio: nn. 218-249 [Compendio].
  • BOROBIO, D. (dir.), La celebración de la Iglesia. Vol I. Liturgia y sacramentología fundamental, Ed.
    Sígueme, Col. Lux Mundi, 57, Salamanca 1987 (20066), 607 pp. [Borobio I; sólo para Teología
    Fundamental de los sacramentos: pp. 359-536].
  • GARCÍA PAREDES, J. C. R. Teología fundamental de los sacramentos, Ed. Paulinas, Madrid, 1991,
    213 pp.

3.3. TEOLOGIA ESPECIAL DELS SAGRAMENTS

  • AA. VV., Catecismo de la Iglesia Católica (2a parte: La celebración del Misterio Cristiano-segona
    secció: los siete sacramentos de la Iglesia, nn. 1210-1690) [CEC]. Catecismo de la Iglesia Católica.
    Compendio: nn. 250-356 [Compendio].
  • BOROBIO, D. (dir.), La celebración de la Iglesia. Vol II. Sacramentos, Ed. Sígueme, Col. Lux Mundi, 5,
    Salamanca 1988 (19902), 788 pp. [Borobio II; sólo para Teología Especial de los sacramentos].
  • GARCÍA PAREDES, J. C. R. Teología fundamental de los sacramentos, Ed. Paulinas, Madrid, 1991

3.4. PASTORAL DELS SAGRAMENTS

  • Miguel Ángel Molina Martínez, Diccionario del Vaticano II, ed. Católica S.A. Madrid 1969, Bac
  • Carlo María Martini, Los sacramentos, encuentro con Cristo e instrumentos de comunicación. San Pablo 1996.
  • Grün Anselm, La confirmación, responsabilidad y fortaleza. Ed. San Pablo, Madrid 2002

4. SISTEMA D’AVALUACIÓ

  • 1a Part (teòrica): Teologia Fonamental dels Sagraments i Teologia Especial dels Sagraments: Qüestions
    curtes de cada tema.
  • 2a Part (pràctica): Entrevista oral d’uns 10 minuts on l’alumne explicarà al professor un aspecte dels
    tractats a l’assignatura, (aquest serà de lliure elecció).

Salms i Sapiencials

CODI CURS GSE03
CURS B
CRÈDITS ECTS 4
PROFESSORS
Jaume Pedrós Solé

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.

L’assignatura pretén que en acabar el curs l’alumne tingui una idea general sobre què és la saviesa en l’Antic Testament (veient diferents textos sapiencials en alguns llibres de l’AT), de com aquesta saviesa es concreta en cinc llibres (Proverbis, Job, Qohèlet, Siràcida i Saviesa) i que conegui el contingut general d’aquests llibres. Això pel que fa referència als Sapiencials. Quant als Salms, hom pretén conèixer les circumstàncies que embolcallaren el naixement d’aquestes pregàries, els principals tipus de salms que hi ha al saltiri i conèixer més a fons el seu contingut teològic per tal que ajudi els alumnes en la seva pregària. Tot això ha de dur a conèixer el contingut dels salms, a fer veure com els resava Jesús i com els podem resar nosaltres avui dia.

2. PROGRAMA-TEMARI

1. Sapiencials

  • Idees general sobre la saviesa. Aspectes teològics de la saviesa. Grans obres sapiencials de l’antiguitat extra-bíblica. Textos sapiencials d’alguns llibres de l’AT.
  • Llibres sapiencials bíblics: Job, Proverbis, Qohèlet, Siràcida i Saviesa
    • Característiques generals de cada llibre
    • Missatge fonamental que ens vol transmetre.
    • Lectura d’alguns textos més significatius

2. Salms

  • Característiques generals dels salms
  • Possible classificació
  • Principals idees teològiques dels salms
  • Estudi i anàlisi d’alguns salms concrets
  • Quina lectura en fa el NT d’alguns salms

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Sapiencials:

  • ALONSO SCHÖKEL, L.; SICRE, J. L. Job. Madrid: Cristiandad, 1984.
  • ALONSO SCHÖKEL, L.; VILCHEZ, J. Proverbios. Madrid: Cristiandad, 1984.
  • MORLA, V. Libros sapienciales y otros escritos. Estella: Verbo Divino, 1994.
  • SIVATTE, R. Los sabios de israel, ¿conformismo o liberación? San Salvador: UCA, 1992.
  • VILCHEZ, J. Eclesiastés o Qohélet. Estella: Verbo Divino, 1994.
  • VILCHEZ, J. Sabiduría. Estella: Verbo Divino, 1990.

Salms:

  • ALONSO SCHÖKEL, L-CARNITI, C Salmos I. Estella: Verbo Divino, 1992.
  • ALONSO SCHÖKEL, L-CARNITI, C. Salmos II. Estella: Verbo Divino, 1993.
  • APARICIO RODRIGUEZ, A. Los salmos, oración de cada día. Madrid: BAC, 2010
  • GONZÁLEZ, A. El libro de los salmos. Barcelona: Herder, 1977.
  • PARDO, A. Orar con los Salmos. Burgos: Monte Carmelo, 2007.
  • RAGUER, H. Curs pràctic sobre els salms. Montserrat: Saurí, 1993.
  • Salmos. [Texto oficial litúrgico]. Madrid: Cristiandad, 1972.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓ

Durant el curs els alumnes hauran de respondre a alguna enquesta, fer el resum d’algun llibre i també d’algun capítol dels llibres pròpiament sapiencials. També exposar algun salm que els hagi semblat més interessant.

Com a treball final es tracta de buscar una paraula (o una expressió) que es trobi en un o en diversos llibres sapiencials, fer-ne la citació de tots ells i finalment explicar quins possibles significats té aquella paraula o expressió en aquell llibre o en els diversos llibres.

 Síntesi teològica

CODICURS GST01/GST02
CURS B
CRÈDITS ECTS 6
PROFESSORS
Ramon Prat Pons

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.

El curs de Síntesi Teològica intenta donar una visió de conjunt i global de la teologia, a partir de l’anàlisi dels tractats estudiats al llarg de la diplomatura en Ciències Religioses. Aquesta síntesi teològica gira a l’entorn dels temes nuclears de la teologia. El curs pretén, també, realitzar una reflexió teològica comunitària. Per aquesta raó combina el treball personal i de grup amb l’exposició i debat en la classe.
Cada alumne fa un treball escrit on formula l’elaboració de la seva síntesi teològica personal.

A partir de l’exposició del programa i de la metodologia del curs, hi ha una primera lliçó sobre la síntesi teològica del pròleg del IV Evangeli com a model de síntesi teològica. El curs continua amb una elaboració
personal i per equips de temes nuclears de la teologia a més d’una exposició a classe feta per cada equip, seguida d’un debat. La lliçó final és sobre el Credo Apostòlic, com a síntesi dels continguts nuclears de la fe i de la teologia.

N.B. Algunes pautes per a l’elaboració de l’exposició dels temes teològics:

  • Fonamentació bíblica.
  • Visió de la Patrologia, dels Concilis i del Magisteri eclesial.
  • Perspectiva teològica històrica.
  • Reflexió teològica personal.
  • Qüestions obertes.

2. PROGRAMA-TEMARI

  1. Síntesi teològica del pròleg del IV Evangeli.
  2. Secularitat i obertura de l’ésser humà a Déu.
  3. Revelació i fe.
  4. El misteri de Déu.
  5. Jesucrist.
  6. Antropologia teològica: creació i pecat; gràcia i salvació; escatologia.
  7. L’Església, sagrament de la salvació.
  8. Els sagraments.
  9. La moral cristiana.
  10. L’ecumenisme i el diàleg interreligiós.
  11. El credo.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Textos bàsics:

  • LUDWIG MÜLLER, Gerard. Dogmàtica. Barcelona: Herder, 1998.
  • SCHNEIDER, Theodor, i altres. Manual de Teología Dogmática. Barcelona: Herder, 1992.

Llibres de consulta:

  • AA.VV. Misterium Salutis. Manual de Teología como Historia de la Salvación. Madrid: Cristiandad.
  • AA.VV. Sacramentum Mundi. Barcelona: Herder.

N.B. Consultar, també, els apunts de les assignatures estudiades dins del currículum de la diplomatura en Ciències Religioses.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓ

  • Elaboració i redacció d’un tema teològic.
  • Exposició del tema a la classe. Lliurament per escrit del tema exposat i del treball de síntesi teològica que relaciona aquest tema amb els altres temes nuclears de la teologia.

3. ASSIGNATURES PER ÀREES

Relació completa d’assignatures organitzades per àrees per al curs 2025-2026.

WP Table Builder

BATXILLERAT. CALENDARI