1. DESCRIPCIÓ

El Grau en Ciències religioses és reconegut per l’Estat, i consta, com qualsevol altre Grau, de 240 ECTS (European Credit Transfer and Accumulation System). Aquesta titulació és útil per aquells alumnes que es preparen per a l’ensenyament de l’assignatura de religió i no tenen cap llicenciatura civil.

Els alumnes que han cursat el Batxillerat (180 ECTS) poden realitzar 60 ECTS més i obtenir el Grau. Un altre dels requisits per a l’obtenció del Grau és el domini d’un idioma estranger, del qual n’ hauran de realitzar la prova de nivell corresponent si no tenen certificació (B1).

L’IREL ofereix la possibilitat de cursar un Màster en ciències religioses en l’especialitat de Teologia Pastoral, també reconegut civilment. El nombre de crèdits del Màster ascendeix a 300 ECTS (240 del Grau+60). Es demanarà el domini d’un segon idioma estranger (nivell B1).

2. ASSIGNATURES

Relació d’assignatures obligatòries per al curs 2025-2026.

L’horari de les classes és de 18.30 h a 21.00 h

Relació de les assignatures obligatòries i dels continguts del curs 2025-2026.

    • Les assignatures híbrides son les que permeten escollir entre assistència presencial o telemàtica*
    • Fes clic a sobre de cadascuna de les assignatures per veure’n el contingut

Apostolat dels laics i pastoral de joventut

CODI CURS MTP03
CURS B
CRÈDITS ECTS 4
PROFESSOR
Amadeu Bonet i Boldú

 

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.

L’objectiu d’aquesta assignatura és el d’aprofundir, per una banda, en el concepte d’Apostolat Seglar que es va definint en els diferents documents del magisteri i, per l’altra, en la realitat d’aquest Apostolat en el nostre bisbat i en l’àmbit catalano-balear.

Per conèixer la realitat de l’Apostolat Seglar es durà a terme un atansament des de diverses perspectives: històrica, eclesiològica, pedagògica, organitzativa… Aquest atansament permetrà veure com la vida ha portat a una especialització per ambients, necessària per a poder fer una evangelització que respongui a les qüestions profundes pròpies de les persones que viuen en cada realitat determinada.

Dins d’aquesta especialització, i escoltant la crida que des del Concili Provincial Tarraconense es fa a prioritzar la pastoral de joventut, entrarem més a fons en el coneixement de les realitats de pastoral juvenil que es donen al nostre voltant.

2. PROGRAMA-TEMARI

  1. La vocació del laïcat a l’apostolat i les seves concrecions històriques.
  2. La crida a ser deixebles missioners. El primer anunci. Evangelitzar avui. Implementar la sinodalitat en les nostres realitats pastorals
  3. Els documents del magisteri més importants en relació a l’Apostolat Seglar: Concili Vaticà II, Conferència Episcopal Espanyola, Concili Provincial Tarraconense, i documents recents de la DSE.
  4. Aproximació a una teologia del laïcat des dels diferents moviments d’Acció Catòlica.
    Els diferents moviments d’Acció Catòlica a casa nostra: especificitat i complementarietat de cara a l’evangelització. Els moviments d’adults.
  5. Els joves a l’albada del tercer mil·lenni: La pastoral de joves.
  6. Els agents de pastoral de joves.
  7. Les realitats de la pastoral de joves al nostre Bisbat i la seva coordinació.

3. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA BÀSICA

  • Documents del Concili Vaticà II i de la DSE.
  •  Resolucions i missatge del Concili Provincial Tarraconense.
  • Document de la Conferència Episcopal Espanyola: Cristianos laicos, Iglesia en el mundo.
  • VERS UN LAICAT COL·LABORADOR DE DÉU EN LA CREACIÓ Quadern Irel sobre el tema de l’assignatura.
  • Delegació de Pastoral de Joves Lleida. Enllaç a l’Instagram de la DPJ de Lleida
  • Documents d’identitat i de treball dels diferents moviments d’Acció Catòlica.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓ

Farem servir un sistema d’avaluació contínua amb un portfoli digital on recollir les evidències dels aprenentatges, recerques i reflexions sobre els diferents temes treballats i tractats a classe. En acabar es proposarà una rúbrica d’autoavaluació i una d’avaluació de l’assignatura.

Art i religió

CODI CURS MAP04
CURS B
CRÈDITS ECT 4
PROFESSORAT
Llic. Montserrat Macià (coordinadora), Dr. Ximo Company

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.

Aquesta assignatura té com a objectiu reflexionar en veu alta sobre les relacions existents entre les manifestacions artístiques i culturals de la història de la humanitat (preferentment en clau occidental), i les aspiracions i necessitats espirituals de les criatures humanes de la nostra contemporaneïtat. El concepte de bellesa, el món del patrimoni artístic, els grans mestres de la història de l’art universal, les exposicions, els museus i els conjunts monumentals arquitectònics són llocs i temes summament idonis per endegar un fructífer diàleg entre l’art i les aspiracions espirituals del nostre present. Sobre totes aquestes qüestions versa la present assignatura. Cal formar-nos bé i adquirir sòlides vies de formació estètica en el si de l’Església i la societat en general.

2. PROGRAMA-TEMARI

De forma concreta, el temari s’anirà explicant durant el curs. Les primeres 5 classes seran impartides pel prof. Ximo Company; en diverses sessions s’abordarà el concepte de Bellesa en la història del pensament occidental. Com és i què significa la Via Pulchritudinis (La via de la bellesa). Aquest és l’eix vertebrador de l’assignatura.

Les altres 5 classes aniran a càrrec de la professora Montserrat Macià, i tindran un caràcter més pràctic i aplicat. Per exemple: Com fer lectures i visites guiades en clau d’iconografia i mirada cristiana. Per exemple, una visita a la Seu Vella o a l’església de Sant Llorenç de Lleida…, o altres activitats com les endegades per Catalonia Sacra:
https://www.cataloniasacra.cat/; o algunes qüestions sobre Gestió i conservació del patrimoni
cultural i artístic, examinades, també, en clau cristiana.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA

  • BENET XVI: Discurs del Sant Pare: La bellesa camí cap a Déu, Roma, Capella Sixtina, dissabte 21 de novembre de 2009. http://www.tarraconense.cat
  • BORROMEO, Carlos: Instrucciones de la fábrica y del ajuar eclesiásticos, México, Universidad Nacional Autónoma de México, 1985.
  • COMPANY, Ximo: “La carta de Joan Pau II als artistes: Visió, valoració i comentaris d’un historiador de l’art”, Taüll, núm. 13, pub. quadrimestral, desembre 2004, Secretariat Interdiocesà de Custòdia i Promoció de l’Art Sagrat de Catalunya, 2004, pp. 10-15.
  • COMPANY, Ximo: “La ‘Via Pulchritudinis’. Una via excepcionalment bella, reconfortant i pacificadora. Un gran regal per als homes i dones del segle XXI”, Passió. Revista oficial de la Semana Santa de Gandia, nº 61, febrer 2013, Gandia, Junta Mayor de Hermandades de Semana Santa, 2013, pp. 114-122.
  • COMPANY, Ximo: “Art Contemporani a la catedral de Lleida”, Segre, dimecres, 19 de juny de
    2013, p. 10.
  • JOAN PAU II: “Carta als artistes”, Butlletí de l’Arquebisbat de Barcelona, núm. 139, VII-VIII, 31 d’agost de 1999, pp. 265-277.
  • MACIÀ I GOU, Montserrat, “Maria de Natzaret en l’art del Museu de Lleida”, Maria de Natzaret, referent humà I Cristià per al nostre temps. Quaderns de l’IREL, 2013, pp. 43-59
  • MACIÀ I GOU, Montserrat, “El Museu de Lleida: diocesà i comarcal; un pont entre la fe i la cultura”, Arrels Cristianes. Presència i significació del cristianisme en la història i la societat de Lleida, vol. IV: Temps de llums I ombres, temps d’esperança, Lleida, Pagès Editors, 2008, pp. 517-528,
  • MARTÍNEZ GARCÍA, José Antonio (ed.): Enchiridion del Patrimonio Cultural de la Iglesia, Madrid, CEE, 2009.
  • PLAZAOLA, Juan: Historia y Sentido del Arte Cristiano, Madrid, Biblioteca de Autores Cristianos (BAC Maior, 50), 1996.
  • PONTIFICIO CONSEJO DE LA CULTURA: Via Pulchritudinis. Camino de evangelización y diálogo, BAC, documentos, Madrid, 2008.
  • SOL, Romà; TORRES, Carme; COMPANY, Ximo (dirs.): “Raons, intencions i justificació d’una història, avui, de la presència i significació del cristianisme i de l’Església a les terres de Lleida”, Arrels Cristianes. Presència i significació del cristianisme en la història i la societat de Lleida,
    vol. I: Temps de Forja. Els Inicis i l’Alta Edat Mitjana. Segles V-XII, Lleida, Pagès Editors, 2008, pp. 15-22.
  • SUREDA, Joan (dir.): Historia Universal del Arte, diversos volums, Barcelona, Planeta, 1985 i ss..

4. SISTEMA D’AVALUACIÓ

A) Assistència interessada i participativa a les classes presencials; hi haurà debat (col·loqui) i preguntes en totes les classes. Es pot entendre com una mena de “formació continuada”: 60%.

B) Elaboració d’un treball pràctic escrit. Extensió màxima 15 pàgines: 40%.

  • Als que no puguin assistir a les classes se’ls farà un examen escrit.

TEOLOGIA I PASTORAL CATEQUÈTICA CATEQUESI I INICIACIÓ CRISTIANA

Dr. Xavier Romero Galdeano, pvre.
Curs 2025-2026

  • Sessió 1a – La Catequesi: acte catequètic i ciència catequètica
  • Sessió 2a – La Catequesi i el Directori General per a la Catequesi
  • Sessió 3a – La Iniciació Cristiana: moda o necessitat? 
  • Sessió 4a – La Catequesi i el Despertar religiós. Primer anunci
  • Sessió 5a – Algunes constants d’una Catequesi iniciadora 
  • Sessió 6a – Tasques fonamentals de la Iniciació Cristiana
  • Sessió 7a – Espais per a la Iniciació Cristiana 
  • Sessió 8a – La Iniciació Cristiana: camí en etapes 
  • Sessió 9a – Prioritats i accents pastorals de la Iniciació Cristiana
  • Sessió 10a – Antiquum Ministerium al servei de la Iniciació Cristiana.
    Vocabulari 

1. INTRODUCCIÓ

La Catequesi —la seva identitat, finalitat, tasques, llocs, destinataris…— és avui un tema de plena actualitat per diverses raons:

  • El gran repte de la transmissió de la fe: com comunicar-la en contextos secularitzats i paganitzats? En la societat actual hi ha una crisi de fe, de valors cristians i humans, una manca de diàleg intergeneracional, diversitat de models familiars, i sovint abandonament de la catequesi després de rebre els sagraments.
  • La publicació del catecisme Jesús és el Senyor, pel infants; Testimonis del Senyor, per Confirmació i Busqueu al Senyor, pel catecumenat d’adults, posa de manifest la necessitat d’una renovació catequètica que ajudi a transmetre les veritats de la fe en la vida de les persones, edats i circumstàncies.
  • Avui, la catequesi es concep com a Iniciació Cristiana: un procés evangelitzador que forma cristians capaços de celebrar la fe com a adults. El seu objectiu principal és la iniciació cristiana.
  • El Directori per a la catequesi (2020), juntament amb diversos documents del magisteri pontifici i episcopal, ens animen des de fa anys a integrar la catequesi dins la pastoral evangelitzadora.
  • Observarem també la figura del catequista des del document Antiquum Ministerium.
  • Aquesta assignatura permetrà a l’alumne adquirir una formació catequètica sòlida i desenvolupar criteri per orientar la pastoral catequètica en diversos àmbits: parroquial, interparroquial, en els consells de pastoral i a nivell diocesà.

2. BIBILOGRAFIA

  • ACTUALIDAD CATEQUETICA. Revista CEE, nº 109, 202, 210, 213/214, 215.
  • AAVV, Catequesis, Nuevo Diccionario de Catequética, volumen I y II, San Pablo, Madrid 1999.
  • AAVV, Fundamentos de la Catequesis, PPC, Madrid 2005.
  • ALBERICH, S. E., Catequesis evangelizadora. Manual de Catequética fundamental, CCS, Madrid
    2003.
  • DEIG, Antoni., Què demana l’Església als catequistes, a Catequesi 13 (1985) 69, p. 13-18.
  • FRANCESC, PAPA. Antiquum Ministerium: Carta Apostòlica en forma de Motu Proprio amb la qual s’institueix el Ministeri de Catequista. Ciutat del Vaticà: Vaticà, 10 de maig de 2021. Disponible a la web oficial del Vaticà
  • MAIDEU, Josep M., Fer Ressonar la fe. Un pentagrama catequètic per a catequistes. SIC, Barcelona 1988.
  • PONTIFICI CONSELL PER A LA PROMOCIÓ DE LA NOVA EVANGELITZACIÓ, Directori per la Catequesi, Claret, Barcelona, 2020.
  • SINITE. Revista de Pedagogía religiosa. San Pío X. Volumen XLVII, 2006.

3. SIGLES

  • AG – Concili Vaticà II, Ad Gentes, 1965
  • CC – Conferència Episcopal Espanyola, La Catequesis de la Comunidad, 1993
  • CEC – Catecisme de l’Església Catòlica, 1992
  • DC –Directori per a la Catequesi, 2020
  • ChL – Joan Pau II, Exhortació Apostòlica Christifideles Laici, 1988
  • CT – Joan Pau II, Exhortació Apostòlica Catechesi Tradendae, 1979
  • EN – Pau VI, Exhortació Apostòlica Evangelii Nuntiandi, 1975
  • IC – Conferència Episcopal Espanyola, La Iniciació Cristiana, reflexions i orientacions, 1999
  • LG – Concili Vaticà II, Lumen Gentium, 1964
  • SC – Concili Vaticà II, Sacrosanctum Concilium, 1963

 

4. MÈTODE DE TREBALL DE CADA SESSIÓ

1. Preparació prèvia
Les classes queden reflectides en aquests apunts. Per tant, permeten a l’alumne tenir el material de classe de forma anticipada. Aquest procedir facilita a l’alumne preparar, si així ho desitja cada classe amb antelació.

2. Elements de cada tema

1. La nostra realitat
A través d’un cas de vida es cerca aproximar a l’alumne al tema que es desenvoluparà en cada una de les sessions. S’utilitza el cas de vida per problematizar la qüestió i suscitar un despertar teòric i pràctic sobre el tema que es vol aprofundir en cada sessió. Serà molt útil la escolta mútua entre els companys de l’aproximació a la problemàtica que es presenta i que cadascú intenta resoldre des de la selva experiència teòrica o practica pastoral.

2. Il·luminació de la nostra realitat
Després de l’exposició de la classe per part del professor, serà important manifestar al professor i al grup les qüestions poc clares a fi que el professor pugui aclarir i remarcar el que sigui pertinent per il·luminar el tema tractat.

3. Test comprensiu
Finalment es farà un test per verificar que s’ha assolit el tema de cada jornada, si es detecta algun error servirà al professor per aclarir-ho en el moment del contrast pastoral .

4. Contrast pastoral
En aquest moment, fruit de l’estudi, la reflexió i de les qüestions proposades (inclòs el test) es comparteixen les respostes a les preguntes formulades amb l’objectiu de assentar els continguts i concretar actituds i accions que es van descobrint que poden ser aplicades a la pastoral pròxima de cadascú.

5. Test comprensiu
Finalment es farà un test per verificar que s’ha assolit el tema de cada jornada, si es detecta algun error servirà al professor per aclarir-ho en el moment del contrast pastoral.

3. TREBALL

Hi haurà un sol treball dividit en tres parts. El treball consistirà en llegir la ponència que el Bisbe Antoni Deig va pronunciar en unes Jornades Interdiocesanes de catequistes l’any 1985. Per resoldre aquest treball es demanarà que (La ponència s’entregarà el primer dia):

a) El dia 6 d’octubre cal presentar la primera part del treball. Un resum de les parts del discurs. Convé extreure en apartats breus les idees fonamentals de cada apartat ( I.- Introducció. II. Exigències de l’Església als catequistes: 1. Principi general: transmetre als altres la fe que hem rebut. 1.1. Cristians sacramentalment adults…).

b) El dia 3 de novembre cal entregar la segona part del treball: Exposar en doble columna les exigències i demandes que fa als catequistes. Identificar-les.

c) El dia 1 se desembre de desembre cal entregar la tercera part del treball. Cal fer una valoració personal de la ponència. Aquesta valoració tindrà en compte la pauta següent:

a) Quina valoració fas de la ponència. Et sembla actual, desfasada? Per què?
b) Que has trobat a faltar?
c) Quina aportació faries per completar el que li falta a la ponència.
d) Respon a la pregunta final que surt en el document: Què demanen els catequistes a la seva Església? ( Si fóssiu catequistes que demanaríeu. Motivar la pregunta. Perquè la feu?)

4. L’EXAMEN

L’examen consistirà en un test de 10 preguntes sobre el contingut treballat durant l’assignatura, més una pregunta final de comprensió que demanarà reflexionar i aplicar el que s’ha après.

Cada sessió ha acabat amb un text comprensiu que resumeix els punts clau. Les preguntes de l’examen seguiran el mateix estil i temàtica que les que hem vist als tests durant el curs.

Per tant, no hi haurà cap pregunta sorpresa. L’objectiu és verificar que s’ha entès bé el contingut i que es pot comunicar amb claredat, especialment en clau pastoral.

Ètica filosòfica

CODI CURS  MTM05
CURS B
CRÈDITS ECTS 4
PROFESSOR
Josep M. Forné i Febrer

 

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.

L’objectiu fonamental d’aquest curs és presentar l’ètica en relació amb els moments històrics i els grans sistemes de pensament en els quals troba fonament. La moral com a sistema de pautes de comportament pràctic que ens encaminen cap a el bé, el deure o la convivència, necessita d’un sistema ètic que la fonamenti. En aquest curs sobre ètica estudiarem els principals sistemes ètics que hi ha hagut al llarg de la història del pensament occidental, juntament amb casos pràctics paradigmàtics que ens permetin la discussió i la comparació.

2. PROGRAMA-TEMARI

  1. Ètica i moral. Valor(s) i virtut(s). Ètica i llibertat.
  2. Filosofia, religió i ciència.
  3. Història de l’ètica:
    1. Els sofistes.
    2. Sòcrates i Plató.
    3. Aristòtil.
    4. El pensament hel·lenístic.
    5. L’edat mitjana: Sant Agustí i Sant Tomàs.
    6. Hume, Mill i les ètiques utilitaristes
    7. L’ètica del deure en Kant.
    8. La sospita: Nietzsche, Marx i Freud.
    9. L’ètica existencialista
    10. L’ètica analítica
  4. L’ètica aplicada. Casos.
  5. L’ensenyament de l’ètica.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA

  • ARANGUREN, J.L. Ética. Alianza ed. Madrid 1990
  • BILBENY, N. [ed] Grans fites de l’ètica. Cruïlla, Barcelona 2000
  • CAMPS, V. [ed] Historia de la ética (3 vol). Grijalbo. Barcelona 1999
  • KUNG, H. Proyecto de una ética mundial. Trotta. Madrid 2000
  • LLUÍS FONT, P. [Coord] Repensar 8 conceptes claus de la moral. Cruïlla. Barcelona 2010
  • TERRICABRAS, JM. I a tu què t’importa ? La Campana. Barcelona 2002
  • TORRALBA, F. Cent valors per viure. Pagès Editors. Lleida 2001
  • SÁNCHEZ VÁZQUEZ, A. Ética, Ed.Grijalbo. Barcelona 1979

4. SISTEMA D’AVALUACIÓ

Comentari de text guiat i participació a classe.

Increença i Evangelització

CODI CURS MTM06
CURS B
CRÈDITS ECTS 4
PROFESSORS
Francisco Cabrero

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA

És evident que la nostra societat està canviant a un ritme vertiginós. En l’aspecte socio-religiós, caminem cap a una situació de neo-paganisme provinent d’un marc anomenat de cristiandat del qual en resten vestigis.
En aquest context, l’exigència de l’Església de reflexionar sobre la seva identitat i la seva missió en el món es fa ineludible. Es defineix en la pro-existència: existeix per a evangelitzar, tot seguint els passos de Jesucrist, el primer evangelitzador. Aclarir què significa avui això és l’objecte del nostre aprofundiment.
Comptarem amb la referència pròxima del Cardenal J.H. Newman, un model d’evangelitzador del seu temps.

 

2. PROGRAMA-TEMARI

  1. Consideracions prèvies.
  2. Presentació: increença i evangelització.
    1. El nostre temps.
      1. Fins ara, cristiandat.
      2. Avui, un món secularitzat necessitat de salvació.
    2. Evangelitzar.
      1. Punt de partida: recentrar-nos en la missió fonamental de l’Església, en allò que la constitueix i la defineix: l’evangelització.
      2. Què és evangelitzar?
        1. El primer evangelitzador: Jesucrist.
        2. L’Església: el procés evangelitzador (elements, moments): Anunci explícit, testimoni de vida, compromís transformador, adhesió personal i comunitària, conversió personal al Déu de Jesucrist.
    3. Síntesi de Newman: claus per entendre una situació.
    4. Propostes operatives
      1. Actituds.
      2. Des d’on.
      3. Que ofereixin què.
      4. A través de (medis)
      5. A on (àmbits d’actuació).

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA

  • AA. VV., Evangelizar en tiempos de increencia (Carta pastoral de los obispos vascos y Pamplona),
    Editorial Diocesana Idatz, San Sebastián, 1994.
  • AA.VV., Ante el reto de la increencia, Editorial Diocesana Idatz, San Sebastián 1992, “Creer en tiempos de increencia”, (Carta pastoral de los obispos vascos y Pamplona), pp. 245-284 (nn. 1-35), Cuaresma 1988, 341 pp.
  • AA. VV., Queremos ver a Jesús. Proyecto diocesano para la transmisión de la fe, Ed. PPC Arzobispado de Valencia, Valencia 2005, 112 p. [Proyecto de IC]
  • AA.VV., Sínodo de los obispos-XIII Asamblea General Ordinaria: La nueva evangelización para la transmisión de la fe. Lineamenta, Roma 2011, 42 pp.[Sínodo XIII. Lin]; Instrumentum laboris, Roma 2012 [Sínodo XIII. IL]; Conclusiones, Roma 2012 [Sínodo XIII. Concl].
  • Augustin, George (Ed.), Ivan Dias, Walter Karper, Kurt Koch, Thomas Söding, El desafío de la nueva evangelización. Impulsos para la revitalización de la fe, Ed. Sal Terrae, Col Presencia teológica, 184, Santander 2012, 183 pp.
  • Berzosa, Raúl, Galetto, Gerardo, Hablemos de la nueva evangelización. Para que sea nueva y evangelizadora, Ed. Desclée de Brouwer, Bilbao 2012, 180 pp.[Ber-Hab]
  • Bueno de la Fuente, E., España, entre el cristianismo y paganismo, Ed. San Pablo, Madrid 2002, 324 pp. 
  • Fisichella, Rino, La nueva evangelización, Ed. Sal Terrae, Col. “Presencia Teológica” 187, Santander
  • 2012, 150 páginas.
  • Francisco, Papa, Evangelii Gaudium, Exhortación apostólica sobre el anuncio del Evangelio en el mundo actual (24 de noviembre de 2013).
  • González-Carvajal, Luis, Evangelizar en un mundo post-cristiano, Ed. Sal Terrae, Col. Pastoral, Santander 1993, 174 pp.
  • Juan Pablo II, Redemptoris Missio (nn. 41-60), Carta apostólica sobre la permanente validez del mandato misionero (1990).
  • Juan Pablo II, Novo Millenio Ineunte, Carta apostólica al concluir el gran Jubileo del año 2000 (2001).
  • Martín Velasco, Juan, Increencia y evangelización (del diálogo al testimonio), Col. Presencia Teológica, 45, Ed. Sal Terrae, Santander 1988, 252 pp.
  • Martín Velasco, Juan de Dios, La transmisión de la fe en la sociedad contemporánea, Col. Pastoral, 67, Ed. Sal Terrae, Santander 2001, 142 pp.
  • Pablo VI, Evangelii Nuntiandi. Exhortación apostólica sobre el anuncio del evangelio (1975).
  • Piris Frígola, Joan, Cartas pastorales: Entre tots y per al bé de tothom (2009), La iniciació cristiana. Creure, viure, Anunciar L’evangeli (2010), Presencia d’Església a la societat (2011), La necesaria qualitat espiritual (2012), Ed. Bisbat de Lleida, Lleida.
  • Ramos, Julio A., Teología pastoral, col. Sapientia fidei (Serie de Manuales de Teología), 13, Ed. BAC, Madrid 1995, 450 pp.
  • Sebastián, Fernando, Evangelizar, Ed. Encuentro, Col. Ensayos, 426, Madrid 2010, 418 pp.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓ

Presentació d’un treball, de característiques per determinar.

Missatge cristià

CODI CURS MTM07
CURS B
CRÈDITS ECTS 4
PROFESSORA
Antonieta Mateus

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.

Veure els trets fonamentals del missatge de Jesús de Natzaret pel que fa a la revelació de Déu i de la Creació, sobretot de l’ésser humà i la seva vocació.

2. PROGRAMA-TEMARI

1. Introducció: les religions monoteistes. El cristianisme
2. Jesucrist, la novetat de la revelació.
3. Les Escriptures i la Tradició
4. El Déu de Jesucrist: a l’encontre de l’home.
5. L’Església: la comunitat dels creients cristians.
6. La vida cristiana, el do d’una vida transformada i transformadora.
7. Una vida per a tots els homes i per sempre.

3. BIBLIOGRAFIA

  • VATICÀII, CONCILI. CONSTITUCIÓ DOGMÀTICA SOBRE LA DIVINA REVELACIÓ DEI VERBUM.
  • BCI, BÍBLIA CATALANA INTERCONFESSIONAL.
  • BENTUÉ, A. EL JESÚS DE LA HISTORIA. BARCELONA: CLARET,2009.
  • BENTUÉ, ANTONI: EN QUÈ CREUEN ELS QUI CREUEN? ED. CLARET. BARCELONA 2001.
  • BROWN,R. E. JESÚS EN EL NOU TESTAMENT. BARCELONA: CLARET,1997.
  • CATECISME DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA.
  • GNILKA, JOACHIM. JESÚS DENAZARET. MENSAJE E HISTORIA. BARCELONA: HERDER,1993.
  • GONZÁLEZ-CARVAJAL, LUÍS: ESTA ES NUESTRA FE. TEOLOGÍA PARA UNIVERSITARIOS. ED. SAL TERRAE. SANTANDER 1989.
  • LÉON-DUFOUR,X.(ED.).LOS MILAGROS DE JESÚS SEGÚN EL NUEVO TESTAMENTO.MADRID: CRISTIANDAD, 1986.
  • PAPA FRANCESC: LA JOIA DE L’EVANGELI. EXHORTACIÓ APOSTÒLICA. COL·LECCIÓ DOCUMENTS DEL MAGISTERI 60. ED. CLARET2013.
  • PAPA FRANCESC: MISERICORDIAE VULTUS. SANTASEDE. W2.VATICAN. VA/CONTENT/…/PAPA FRANCESCO_BOLLA_20150411_MISERICORDIAE-VULTUS.PDF.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓ

  • Presència i participació a classe.
  • Treball de documents a l’aula
  • Treball de síntesi final
  • Si s’escau, examen escrit.

Música i Transcendència

CODICURS  MAP08
CURS B
CRÈDITS ECTS 4
PROFESSOR
Joaquim Mesalles

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.

La Música és escollida per expressar sentiments i recerca espiritual en molts àmbits de la nostra vida personal i col·lectiva.
Aquests sentiments els lliguem a l’expressió religiosa que definim com Transcendent. En la nostra matèria farem un recorregut sumari del paper de la Música religiosa en les diferents cultures del món, si bé el gruix de la nostra exposició serà la seva incidència en la nostra cultura i en les nostres arrels, jueves i cristianes.
Avui és reconegut, i valorat arreu, el patrimoni de la música cristiana. Però, el secularisme fa que molts sembla que es quedin en la seva bellesa formal i oblidin el seu contingut. Nosaltres definirem els seus gèneres i formes històriques per copsar la seva finalitat. Acabarem constatant que hi ha una continuïtat: en la vida cristiana d’avui, cal valorar i cultivar la música en totes les formes d’expressió i vida religiosa; en la litúrgia i fora d’aquesta.

2. PROGRAMA-TEMARI

  1. Pròleg
  2. Significat del termes: Música i Transcendència
  3. La relació Transcendent i Música en les mitologies sobre l’origen de la Música i en les teories musicals antigues
  4. La Música en el poble Hebreu: La Bíblia; la Diàspora; la Càbala.
    Apèndix: Islam i música. Sufisme i Derviches
  5. La Música en el Cristianisme: els primers segles fins a l’Edat Mitjana. El cant Gregorià.
    El naixement de l’escriptura musical. Cantigas, Laudi, Virolai.
  6. Polifonia i Música Sacra. Renaixement
    Les grans formes de la Música litúrgica: La Missa, motetto. Les formes no litúrgiques:
    Oratori.
    La música en les esglésies reformades: el Coral, la Cantata
    Els grans compositors: De Bach, Haendel a Haydn. Del Barroc al Classicisme.
    La música en l’Església Ortodoxa
  7. La música instrumental. Dels primers segles a la legislació de l’Església Catòlica abans i després del Vaticà II. L’orgue i d’altres instruments.
  8. El Transcendent en la música romàntica, s. XIX. Schopenhauer i Nietzche. Wagner.
    El moviment Cecilià
  9. Música sacra i litúrgica en els nostres temps. Els canvis a partir del Vaticà II. La música
    culta religiosa del S. XX-XXI, Schönberg, Messiaen. Spirituals i música pop.
  10. Conclusions. Música i litúrgia en les nostres comunitats: ideal i realitat.
    Apèndix: Música, Espiritualitat i Ciència

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA

  • ALTISENT, M. El cant gregorià. Barcelona: P.S.V.C., 1971
  • CARDINE, E. Semiologia gregoriana. Burgos: Abadia Silos, 1982
  • CONCILIO VATICANO II. Constitución sobre sagrada liturgia. Madrid: B.A.C., 1965
  • CONCILIO VATICANO. Comentarios sobre sagrada liturgia Garrido. La música sagrada. Madrid: B.A.C., 1965
  • CONCILIUM 222. Música y experiència de Dios. Madrid: Cristiandad, 1989
  • CHION, M. El sonido. Barcelona: Paidós, 1999
  • DALHAUS, C. La idea de la música absoluta. Barcelona: Idea Books, 1999
  • DUCH, LL. Mito, interpretación y cultura. Herder, 1998
  • EDGAR DE BRUYNE. Estudios de Estética medieval. 2t. Madrid: Gredos, 1958
  • ER. REVISTA DE FILOSOFÍA. Documentos. Estética y religión. Literatura y ciencia. Barcelona, 1998
  • FERRETI, P. Estética gregoriana. Roma: P.I.M.S., 1934
  • FUBINI, E. Música y lenguaje en la estética contemporania. Madrid: Alianza, 1994
  • GARCIA BACCA, D. Filosofía de la música. Barcelona: Anthropos, 1990
  • GARRICA, M. Estética de la música. Barcelona: Tenora, 1989
  • LOTZ, J. B. La experiencia transcendental. Madrid: B.A.C., 1982 MATITIAHU GLUZERSON. Música y cábala. Colombia: L.B. Publishing co., 1996
  • NAVARRO, M. Creo en Dios, en Mozart y en Beethoven. Barcelona: C.E.I.C., 1999
  • PAHISSA, J. La música y el hombre
  • PONS I MAS. El cant gregorià. Barcelona: Club ed., 1994
  • ROLANDO DE CANDE. Historia universal de la música. 2t. Madrid: Aguilar, 1981
  • SACHS, C. La musica nel mondo antico. Firenze: Sansoni, 1981
  • SCHENEIDER, M. Il significato de la musica. Milano: Rusconi, 1992
  • SCHENEIDER, M. La música primitiva. Milano: Adelphi, 1992
  • SISSAOURI, V. Cosmos, magie et politique. Paris: M. Sc. H., 1992
  • SOLER, J. La música. Barcelona: Montesinos, 1987
  • TRANCHEFORT, F.R. Los instrumentos musicales en el mundo. Madrid: Alianza, 1995
  • TATARKIEWCZ, W. Historia de la estètica. 3t. Madrid: Akal, 1987
  • ZANONCELLI, L. La manualistica musicale greca. Milano: Guerini, 1990

 

4. SISTEMA D’AVALUACIÓ

a) Breu resum de la lliçó donada i comentari (breu) de la música corresponent.
b) Examen escrit (a la fi del “màster”). Qüestionari de 5 preguntes
c) Treball escrit sobre un aspecte o tema donat (fi de curs)

3. ASSIGNATURES PER ÀREES

Relació completa d’assignatures organitzades per àrees per al curs 2025-2026.

*L’assignatura marcada en color s’impartirà virtualment

WP Table Builder

MÀSTER I GRAU. CALENDARI