Coincidint amb la Setmana de pregària per la unitat dels cristians, a l’Irel, vam poder recórrer el seu camí des de l’Església anglicana a la catòlica empès per la recerca de la veritat.
Mn. Paco Cabrero ha fet un breu recorregut per la biografia del cardenal Newman (1801-1890) que va ser declarat 38è Doctor de l’Església l’1 de novembre de 2025. La concessió del doctorat suposa que la seva obra és una fita, una aportació important per a l’època i que il·lumina la fe dels creients -també avui- amb la seva aproximació original als ensenyaments cristians,
En contacte amb els escrits dels Pares de l’Església (fins el S. IV) s’adona que en l’Església primitiva és on trobem l’Església genuïna i indivisa. Estudia, aprofundeix i va fent camí. Sent la necessitat de fer una tasca en l’Església d’Anglaterra i amb altres es posa en marxa el Moviment d’Oxford per tal de renovar-la, de tornar a aquests sants Pares.
La coherència amb el que va descobrint el porta a demanar l’admissió en l’Església catòlica romana, on creu que s’ha desenvolupat de manera correcta la doctrina cristiana. En ella tampoc no li van mancar les dificultats.
Reflexiona sobre la successió apostòlica, sobre la doctrina de la justificació i sobre el desenvolupament doctrinal de la fe. El seu treball teològic se centra en la relació entre la fe i la raó, en el laïcat i el “sensus fidei”, en l’espiritualitat del laïcat, en la consciència com el lloc de la veu de Déu en cada ser humà, en la vocació a la santedat de tot el poble de Déu, sobre la naturalesa i funció de la Universitat, etc.
Podem conèixer la seva trajectòria vital llegint “Apologia pro vita sua” on explica el seu recorreguts; una obra comparable a les “Confessions de S. Agustí”.
Per totes seves aportacions és un “mestre”, un doctor de l’Església que ens ensenya a veure el rostre de Déu a una nova llum.
